Aquest és el relat del part a casa de la meva segona filla Ona. Va néixer com una onada sorgida de dins meu per arribar a aquest món, rodejada d'amor i respecte. Un part i naixement preciós.
Dimarts 24 de maig de 2016, les 4 de la matinada i començo a
sentir contraccions que em desperten. M’emociono, fins llavors només havia
sentit les de Braxton-Hicks un parell de cops i em fa il·lusió. Tenim ganes de
que neixi l’Ona.
Són irregulars però cap a les 6 les contraccions comencen a
ser més intenses i cada 7-15 minuts. A quarts de 7 li sona el despertador al
Nardi i li dic com estic. Em faig una dutxa i segueixo amb contraccions
seguides així que el Nardi avisa a la feina de que en principi es queda a casa
per si s’està iniciant el part. Es desperta el Nel i baixem a esmorzar.
M’agrada molt la sensació d’estar els tres i anar sentint les contraccions.
Però el Nel comença a demanar-me molta atenció i em poso una mica nerviosa,
suposo que nota que passa algo.
Em ve molt de gust anar a passejar però el Nel no vol,
m’enfado i quasi desapareixen les contraccions. Finalment anem a passejar i
noto que ja quasi no tinc contraccions, em desil·lusiono i em sento molt
insegura. He fet quedar al Nardi a casa per res i ara haurà de recuperar hores
per la tarda, em fa ràbia.
Parlo amb la Vanessa, la llevadora, em diu que m’ho prengui amb
calma, que és normal que es calmi de dia i que es possible que es reactivi a la
tarda.
Li diem al Nel si vol anar a la llar i diu que si i ens
demana quedar-s’hi a dinar (crec que és el primer cop que ho demana per
iniciativa pròpia) així que el Nardi el porta. Em sento culpable i trista de
que el Nel vagi a la llar quan pensava que ja passaríem el dia junts i naixeria
la Ona. Sé que les hormones hi tenen molt a veure però tot i així em sento
malament.
El Nardi parla amb la seva jefa i li explica com estem, ella
li diu que es quedi a casa, que no passa res. No la conec però li estic molt
agraïda. Així que el Nardi es queda, se’n va a l’ordinador per a treballar des
de casa i jo descanso.
M’escriu la Patri per fer una xocolata a l’Ivori per la
tarda. Li dic com estic i li proposo fer-la a casa nostra.
El Nardi em fa el dinar al meu gust, un plat combinat! Dinem
i jo em poso les botes. Fem un cafè tranquil·lament i ens estirem una estona al
sofà. Em tornen les contraccions, les noto de nou com aquest matí al llit.
Aprofito per descansar més.
A les 16 i pico el Nardi va a buscar el Nel i jo tinc por
que amb ell per aquí em tornin a marxar les contraccions. No sé perquè però
tinc pressa, no vull allargar més... Vull posar-me de part.
Arriba el Nel content i les contraccions segueixen, una mica
més fortes. Li escric a la Patri dient-li que m’està pujant la intensitat just quan
ella arriba a casa nostra amb el seu fill, així que decidim berenar i a veure què
passa. Ens ha portat xocolata desfeta i coca i el Nardi ens la prepara. Seiem
tots a fora a berenar. Jo m’haig d’aixecar cada cop que em ve una contracció i
m’encanta aquesta estona, la sensació de dia tranquil i quotidià acompanyat de
les contraccions que ens avisen que s’acosta un moment molt especial.
He anat parlant amb la Vanessa i està pendent de que l’avisi
quan senti que necessito que vinguin. Fins ara estava feliç amb els que estàvem
però quan acabem la xocolata la cosa s’intensifica més i em dono compte de que
ara va en serio, vull que vinguin les llevadores. Aviso al Nardi per a que encengui l’estufa del “pati”. La
Patri se’n va cap a casa a deixar el seu fill i tornarà després. Truco a la
Vanessa i li dic que vingui. Aviso també a ma mare. I li envio un whatsapp a la
Montse, la llevadora que em porta des del cap i que és un amor.
Me’n vaig a la dutxa. És glòria. M’encanta l’aigua calenta.
Quan surto em trobo el “pati” calent, ple d’espelmes,
llumetes de colors, encens i música preciosa que m’ha preparat el Nardi. Es com
entrar en un món màgic. Torna la Patri i estem una estona xerrant al sofà entre
contraccions. El Nardi em prepara la bossa d’aigua calenta. Arriba la Vanessa i
també la meva mare. Són aproximadament les 20 hores.
La mama es queda amb el Nel que es vol banyar (que no es vol
banyar mai!). El Nardi i la Vanessa veig que preparen coses. La Patri segueix
amb mi i m’ajuda amb les contraccions tal com li ha explicat la Vanessa. Canto
vocals a cada contracció, agafada al sofà. No recordo res del que vam parlar
amb la Patri, només recordo estar molt a gust.
La Vanessa escolta l’Ona i ve el Nel, que l’ajuda. Li
encanta fer anar el doppler. Està perfecte.
Al cap d’una estona les contraccions ja són molt intenses i començo
a agafar por. Por de no aguantar, de no ser prou forta i d’haver escollit una
mala opció. En aquell moment no ho vaig racionalitzar, ara crec que es perquè
en el part del Nel vaig sentir que perdia el control del meu cos i que el dolor
em desbordava. Em feia molta por tornar a passar per aquella sensació (va ser
un part induït i les contraccions eren bestials, vaig acabar demanant epidural
tot i voler un part natural).
Arriba la Nerea, l’altra llevadora. Jo ja fa una estona que
no sóc massa conscient de qui hi ha i del què passa al meu voltant. Sé que la
Patri està tota l’estona, durant tot el part la sento atenta a les meves
contraccions i em sento segura de saber que les seves mans sempre estan per
ajudar-me. El Nardi i la Vanessa estan preparant coses i quan arriba la Nerea
entren tots tres.
La Nerea s’encarrega de coses més pràctiques i la Vanessa ve
a prop meu. Aprofito per dir-li que estic espantada. Em diu que entre
contraccions em concentri en la música per a no pensar en res i poder descansar.
I que durant les contraccions segueixi cantant. Li faig cas. Cantem juntes,
sento la Vanessa i la Patri cantant al meu voltant i sento al Nardi acostar-se,
que m’agafa la mà, que canta aprop meu. Recordo la seva mà agafada a la meva.
En algun moment demano que el Nel em vingui a dir bona nit
abans d’anar al llit i ve amb ma mare. Porta el pijama i em mira encuriosit.
Està a l’expectativa, observant. Quan em ve una contracció em poso a quatre
grapes i canto, ell fa el mateix al meu costat. M’enamora. Es queda uns minuts
amb nosaltres i se’n va amb ma mare a dormir.
Segueix pujant la intensitat de les contraccions, intento
mantenir-me concentrada i sentir com m’obro per l’Ona. Canto i descanso.
M’estiro. M’aixeco. M’agafo a la pilota. Provo la tela, no m’agrada. Torno a
terra. Sento que em tanco, que estic perdent el control del dolor, m’espanto.
Em torna la por, i si la meva por no deix que surti? Perdo el cant. Li dic a la
Vanessa, que està al meu costat i ella em diu “concéntrate” i és la paraula que necessito. Torno a focalitzar en la
música, en la meva veu. Sona el “Ra ma da sa” i tots cantem, és un moment
màgic. Noto com el dolor canvia si estic centrada, em dono compte que no és
tant terrible, que és la por la que em fa perdre el control.
Tinc una estona força tranquil·la, les contraccions es
distancien una mica i disminueix el dolor. Aprofito per estirar-me i descansar
entre contraccions. El Nardi i les llevadores em donen molt per beure, aigua de
coco i ara una infusió amb canyella. En aquell moment no me’n vaig donar
compte, ara veig que aquest descans era la preparació per a la traca final. Al
cap d’una estoneta torna a arrencar amb força, intento seguir cantant però em
costa. Ma mare em diu algo com “Crida Hedy! Jo per tu vaig cridar molt!”. La
Vanessa també m’anima a treure la veu enfora. Crido.
Jo fa estona que pregunto per la piscina, per mi l’aigua
calenta és miraculosa. El Nardi m’ha dit al principi que esperaven a que el
part estes avançat per a que l’aigua no parés les contraccions. Ara ja porten
una estona omplint la piscina i em diuen que ja està llesta. Em despullo de
seguida, m’hi vull tirar de cap! La Vanessa em diu que està molt calenta, poso
la mà i es veritat. Hi posen més freda. No vull esperar més, entro, m’encanta
l’aigua bullint.
Pensava que al entrar a l’aigua el dolor baixaria molt (com
em passava quan tenia la regla) i m’emporto una decepció, continua molt intens,
cada cop més. He deixat de cantar i ara crido amb les contraccions, obrint,
obrint. Em posen una tovallola mullada als ronyons, m’ajuda molt. Crec que es
cremen les mans però jo estic cap endins, només noto les mans als ronyons i la
persona que tinc davant. Primer ve la Patri, m’agrada sentir-la allà però
necessito el Nardi a prop. No sóc capaç de dir-ho. Però llavors sento que
parlen i s’hi asseu ell, m’agafa la mà. Estan tots al voltant de la piscina. La
mama em mulla la cara amb una tovallola freda i em reconforta molt.
Sento que parlen i crec que la Nerea pregunta si ja esta
aquí, em poso nerviosa i espero que diguin que si. Fa una estona que vull
preguntar com avança el treball però penso que em diran que no ho saben així
que prefereixo no preguntar. La Vanessa diu que encara no. Però al cap de poc
em diu que ja veuen el cap. Estan darrere meu amb un mirall. Em diu que em puc
posar el dit i notar el cap. Tardo uns instants a fer-ho perquè estic nerviosa.
Quan ho faig noto el cap, més amunt del que pensava. Però en la següent
contracció noto com baixa i torna a pujar una mica. Si, ja s’acosta.
La Vanessa em pregunta si estic a punt, li dic que començo a
tenir ganes d’emputxar i em contesta que endavant. Així que en la propera
contracció apreto i segueixo en les properes. Al cap de poc sento el cap que
vol sortir però també noto que vaig a fer caca. Em reprimeixo sense voler i
deixo d’apretar. Em concentro per a deixar-me anar i a la propera ja no em
preocupo. Emputxo i comença a sortir el cap. La Vanessa em diu que pari. Em
costa molt deixar d’apretar però ho aconsegueixo. Noto la coroneta de l’Ona.
Torno a apretar. La Vanessa em torna a dir que pari. Pateixo que li passi algo
a la petita però crec que simplement es que vaig molt ràpid i llavors em
desgarro. Noto com esta el cap a mig sortir, crec que li noto el nas, em fa
molt mal. Crido fort “Que va, que va!” perquè sento que no puc aguantar més i
apreto de nou notant com tota ella surt de mi i entra a l’aigua.
Estic de genolls recolzada endavant així que l’Ona surt cap
endarrere on la Vanessa la pesca de l’aigua. Em giro, passo la cama per sobre
el cordó i agafo l’Ona. Me la poso a sobre i la tapen amb una manta. La mantinc
fora de l’aigua perquè segueix força calenta. S’acosta el Nardi, ens mirem,
m’emociono.
El Nardi i la Vanessa m’ajuden a sortir de la piscina i
estirar-me al sofà amb l’Ona. Ella esta tranquil·la, se la veu tant relaxada! El
Nardi va veure el Nel, el desperta i li pregunta si vol venir a conèixer l’Ona.
Diu que si de seguida i venen. La mira però està zombie. Està cinc minuts amb
nosaltres i el Nardi el torna a portar al llit, s’adorm en dos segons.
Surt la placenta sense esforç, ens l’ensenyen, el Nardi
talla el cordó i després se l’emporta la Nerea a la cuina per fer-nos un suc.
L’Ona s’agafa al pit. I també es caga. El Nardi la neteja,
és grossa. Al cap de poc en fa una altra i una mica més tard una altra encara
més grossa. Comença forta!
M’he desgarrat així que m’han de cosir. Són un parell de
punts però se’m fa llarg.
Ens porten el suc, està boníssim. Comencen a recollir mentre
jo estic amb l’Ona estirades. Al cap d’una estona em pregunten si vull anar al
llit i dic que si. La Patri s’acomiada. Anem cap a l’habitació amb el Nardi, em
poso còmoda. Les llevadores i la mama van venint a dir-nos adéu. El Nardi tanca
la casa i s’estira al meu costat. I descansem, ara quatre.
Una experiència transformadora que vaig poder viure gràcies al meravellós acompanyament que vaig tenir a casa de la Vanessa i la Nerea de Marenostrum.
Dones connectades amb la saviesa ancestral, atentes a allò material,
emocional i diví. Que em van saber centrar quan tenia por i demostrar-me
que puc obrir-me en confiança i parir per mi mateixa.
I gràcies també a les persones que més estimo i que també m'acompanyaven:
I gràcies també a les persones que més estimo i que també m'acompanyaven:
El Nardi, que em va preparar un espai i ambient preciós, que va estar atent a que
no em faltés de res, que m'acompanyava amb tot el seu amor. Cor amb
cor, la força masculina, la contenció, el pilar on recolzar-me.
La
mama, que es va entregar al Nel perquè ell pogués estar aprop nostre,
que em transmetia la força femenina de les dones de la nostra família i
com sempre posava tot el seu cor en cuidar-me, fent que tot fos més
fàcil, més agradable, més amorós.
La Patri, que va estar al meu costat en tot moment, atenta a cada contracció, a
cada necessitat. Invisible i alhora tant present, amorosa i connectada
profundament amb mi.
El Nel, que venia a veure'm i m'acompanyava fent les posicions i cantant amb mi. Amor pur.
I l'Ona, connectada amb la seva saviesa i poder, guiant-me mentre feia camí, tant fràgil i tant poderosa. Una deesa que neix a aquest món.
El Nel, que venia a veure'm i m'acompanyava fent les posicions i cantant amb mi. Amor pur.
I l'Ona, connectada amb la seva saviesa i poder, guiant-me mentre feia camí, tant fràgil i tant poderosa. Una deesa que neix a aquest món.
