Què vull transmetre als meus fills?

Quan els infants arriben al món entren a formar part d’una família i, com fem tots els ésser humans, busquen l’amor i l’acceptació de la seva família. En un nivell profund la seguiran buscant al llarg de tota la seva vida.

Però dins de cada família hi ha normes i creences a complir per a aconseguir aquesta acceptació. Estan molt arrelades i venen de generacions enrere, d’algunes ni tan sols en som conscients. Tots les rebem dels nostres pares i les transmetem als nostres fills. Com a pares intentem canviar aquelles que no volem per als nostres infants, però això ens col·loca en un lloc de confrontació interna, ja que significa anar “en contra” de la nostra família. I anar en contra significa sentir la culpa de la traïció i el perill del rebuig i de que deixin d’estimar-nos. És en aquest moment quan molts, inconscientment decidim no trencar les normes i sols les modifiquem superficialment. Per tant, tot i que aparentment estem oferint una nova opció als nostres fills, els hi seguim transmetent el vell missatge.

Pot sonar dur i potser penses que tu no ho faries mai això als teus fills. Però aquesta informació es part essencial de la família, dels éssers humans. Les creences i les normes en conformen com a comunitat i ens ajuden a viure. I la necessitat de pertànyer a un grup ve donada per l’instint de supervivència, necessitem al grup per a viure. Així que internament acatarem les normes per a seguir vivint. Aquestes normes es van formant al llarg de la història familiar, conformades per les experiències i vivències dels membres. Per exemple, quan en una família hi ha molts homes que tenen relacions extramatrimonials, les dones poden començar a creure que no es pot confiar en els homes i que aquests sempre són traïdors. Les noves generacions de dones rebran aquest missatge i ho tindran molt més difícil per a confiar en els homes.

No hi ha filtres entre pares i fills, tota la informació passa d’uns als altres sense necessitat de paraules i molts cops sense ni tan sols passar per la consciència. Si vols veure-ho amb més claredat pots assistir a un taller de constel·lacions familiars, és una tècnica molt útil per a veure aquests patrons.

Davant d’això la nostra millor opció es obrir els ulls per a fer-ho conscient i alhora acceptar aquesta realitat sabent que no hi ha culpes. No podem deixar el camí net i polit per a que els nostres fills no tinguin cap dificultat, es impossible. Així que deixem estar la culpabilitat si hi és. I avancem pas a pas.

Sí que els hi podem fer el camí més fàcil. I ho podem fer fent-lo més fàcil per a nosaltres. Es a dir, donar-nos a nosaltres mateixos/es el que els hi volem donar als nostres infants. Mirar-nos per a que vegin que tenen dret a mirar-se, cuidar-nos per a que vegin que tenen dret a cuidar-se, perdonar-nos per a que vegin que tenen dret a perdonar-se, jugant per a que vegin que tenen dret a jugar, equivocant-nos per a que vegin que tenen dret a equivocar-se... Estimant-nos per a que vegin que tenen dret a estimar-se.

Podem canviar aquestes creences i patrons, podem transitar la por a ser exclosos i trobar el nostre propi camí. Ho podem fer i seguir pertanyent a la nostra família. Per a fer-ho necessitem humilitat, valentia i respecte. I donar-nos a nosaltres i a la nostra família el temps que necessitem per a fer aquest procés, sense presses, sense judicis. Només honrant el passat familiar podem fer-nos lliures i avançar.

LA MATERNITAT COMENÇA QUAN EL COR S’OBRE A DONAR LLUM

Les dones comencem el procés de ser mares quan internament decidim que volem tenir el nostre primer fill/a. I en aquest moment el cor comença a obrir-se a un amor totalment nou, poderós i incondicional.

És en aquest moment que comencem a preparar-nos, i si la nostra parella ens acompanya o volem ser mares solteres, ens posem a buscar l’infant. Normalment és una etapa plena d’il·lusió i de fantasies sobre la felicitat que sentirem el dia que ens sapiguem embarassades.

Però en alguns casos l’embaràs no arriba. No arriba el primer mes i ens sentim una mica decepcionades, però sabem que és normal, que podem tardar fins 1 any tranquil·lament! A mesura que van passant els mesos la petita intranquil·litat del primer mes es va fent més i més gran, fins que arriba a ocupar un espai tant gros dins nostre, que sembla que la resta de les coses en la nostra vida van perdent el seu lloc. Els plans es desmoronen. Però sobretot es desperta una por a no ser capaces d’aconseguir el nostre major desig: ser mare.

I ara és moment de repetir el que he dit al principi: les dones comencem el procés de ser mares quan internament decidim que volem tenir el nostre primer fill/a. Això vol dir que quan estem buscant el nostre primer infant, el cor ja s’ha obert a aquest amor.

Potser a mesura que passa el temps sense que arribi l’embaràs es crea una muralla al voltant del cor per a protegir-se de la por, del sentiment de fracàs. I es quan el cor es protegeix amb muralles i escuts que hem de mirar endins i cuidar-nos. Perquè en aquest intent de protegir-nos ens tanquem, ens neguem i ens enganyem dient-nos que no tenim la capacitat de ser mares.

Algunes dones no poden tenir fills, es veritat. Però totes tenim la capacitat d’estimar com a mare, perquè aquest amor incondicional es troba dins de cada dona i nosaltres som qui decidim si deixar-lo sortir o no. I quan podem realment entregar-nos a la vivència d’aquest amor es quan la vida es lliure de fluir i podem, per fi, entregar-nos a la maternitat plenament.

També hi ha dones que perden el seu fill o filla durant l’embaràs. A vegades més d’un infant se’n va. I sembla que tot i poder quedar-se embarassades els seus petits no aconsegueixen mantenir-se lligats a la vida. En aquests casos el cor es doblega davant del dolor pels fills que se’n van abans de néixer. I algunes dones necessiten negar aquest fill no nat per a sostenir el dolor. I de nou el cor es protegeix, es tanca. I necessitem recordar-li que no ha de tenir por, i recordar-nos a nosaltres mateixes que aquests fills segueixen connectats amb nosaltres a nivell profund. És quan podem entregar-nos a estimar aquests nens sense condicions que el nostre cor es pot relaxar i obrir-se de nou.

La maternitat és un camí que ens connecta amb les nostres foscors i també amb les nostres llums. Ens connecta amb el més profund de nosaltres i amb el més valuós. És un camí que ens connecta a la vida i que ens fa trobar-nos amb el més gran regal: l’amor incondicional. Mare, entrega’t a l’amor. Perquè el que et connecta profundament amb la teva maternitat és aquest amor.