Arrels i branques

Penjo un poema que ens recorda que estem fets tant d'allò que ens "agrada" com d'allò que ens "desagrada", perquè som la persona que som gràcies a tot allò que ens ha passat. Quan podem, per fi, donar gràcies per tot, som lliures de viure plenament.
I tot i ser potser una utopía, recordar-ho ens pot ajudar a retrobar el somriure i la il·lusió en moments de dificultat.  

Si para recobrar lo recobrado
debí perder primero lo perdido,
si para conseguir lo conseguido
tuve que soportar lo soportado,
si para estar ahora enamorado
fue menester haber estado herido,
tengo por bien sufrido lo sufrido,
tengo por bien llorado lo llorado.
Porque después de todo he comprobado
que no se goza bien de lo gozado
sino después de haberlo padecido.
Porque después de todo he comprendido
por lo que el árbol tiene de florido
vive de lo que tiene sepultado.
Francisco Luis Bernardez

AQUEST SILENCI

Comparteixo un preciós poema de Miquel Martí i Pol per gaudir del silenci del capvespre.

La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona.

DEIXAR-NOS TRANSFORMAR PEL NAIXEMENT DELS NOSTRES FILLS

Fa uns dies parlava amb una bona amiga sobre tenir fills i com portem les dones la maternitat en la nostra vida. I em va dir una frase que em va inspirar i que vull compartir:

"Avui en dia les dones pensem en com encabir el nostre embaràs, part i fills en la nostra vida diària. Buscant la manera d'adaptar-ho al màxim per a poder seguir fent la nostra vida, la nostra feina, les nostres activitats, els nostres hàbits... Com seria deixar que el fet de ser mares ens transformés?"

Que ens transformés a nosaltres i a la nostra vida! 

Autor: ZieDave

Ser mares es segurament la decisió més important que fem i la que ens canvia més la vida. Com ens pot transformar? Quins regals ens pot portar? 

Miro al meu voltant i veig tantes dones que als 4 mesos han de tornar a treballar! I em pregunto: com podem trobar l'equilibri entre ser mares i ser dones?