Les dones comencem el procés de ser mares quan internament
decidim que volem tenir el nostre primer fill/a. I en aquest moment el cor
comença a obrir-se a un amor totalment nou, poderós i incondicional.
És en aquest moment que comencem a preparar-nos, i si la
nostra parella ens acompanya o volem ser mares solteres, ens posem a buscar l’infant.
Normalment és una etapa plena d’il·lusió i de fantasies sobre la felicitat que
sentirem el dia que ens sapiguem embarassades.
Però en alguns casos l’embaràs no arriba. No arriba el
primer mes i ens sentim una mica decepcionades, però sabem que és normal, que
podem tardar fins 1 any tranquil·lament! A mesura que van passant els mesos la
petita intranquil·litat del primer mes es va fent més i més gran, fins que
arriba a ocupar un espai tant gros dins nostre, que sembla que la resta de les
coses en la nostra vida van perdent el seu lloc. Els plans es desmoronen. Però
sobretot es desperta una por a no ser capaces d’aconseguir el nostre major
desig: ser mare.
I ara és moment de repetir el que he dit al principi: les dones
comencem el procés de ser mares quan internament decidim que volem tenir el
nostre primer fill/a. Això vol dir que quan estem buscant el nostre primer
infant, el cor ja s’ha obert a aquest amor.
Potser a mesura que passa el temps sense que arribi l’embaràs
es crea una muralla al voltant del cor per a protegir-se de la por, del
sentiment de fracàs. I es quan el cor es protegeix amb muralles i escuts que
hem de mirar endins i cuidar-nos. Perquè en aquest intent de protegir-nos ens
tanquem, ens neguem i ens enganyem dient-nos que no tenim la capacitat de ser
mares.
Algunes dones no poden tenir fills, es veritat. Però totes
tenim la capacitat d’estimar com a mare, perquè aquest amor incondicional es
troba dins de cada dona i nosaltres som qui decidim si deixar-lo sortir o no. I
quan podem realment entregar-nos a la vivència d’aquest amor es quan la vida es
lliure de fluir i podem, per fi, entregar-nos a la maternitat plenament.
També hi ha dones que perden el seu fill o filla durant l’embaràs.
A vegades més d’un infant se’n va. I sembla que tot i poder quedar-se
embarassades els seus petits no aconsegueixen mantenir-se lligats a la vida. En
aquests casos el cor es doblega davant del dolor pels fills que se’n van abans
de néixer. I algunes dones necessiten negar aquest fill no nat per a sostenir
el dolor. I de nou el cor es protegeix, es tanca. I necessitem recordar-li que
no ha de tenir por, i recordar-nos a nosaltres mateixes que aquests fills
segueixen connectats amb nosaltres a nivell profund. És quan podem entregar-nos
a estimar aquests nens sense condicions que el nostre cor es pot relaxar i obrir-se
de nou.
La maternitat és un camí que ens connecta amb les nostres
foscors i també amb les nostres llums. Ens connecta amb el més profund de nosaltres
i amb el més valuós. És un camí que ens connecta a la vida i que ens fa
trobar-nos amb el més gran regal: l’amor incondicional. Mare, entrega’t a l’amor.
Perquè el que et connecta profundament amb la teva maternitat és aquest amor.
