divendres, 22 de maig del 2015

Saps extactament on has de mirar

Una ostra va veure una perla que havia caigut en l'esquerda d'una roca al fons del mar. Després de molts esforços la va recollir i la va posar en una full al seu costat.
Sabia que els humans busquen perles i va pensar "aquesta perla els temptarà i em deixaran en pau a mi".
Un pescador de perles, els ulls del qual estaven fets a trobar ostres i no perles sobre fulles, va arribar a aquell lloc. Naturalment va atrapar la ostra - la qual, per cert, no tenia cap perla - i va deixar que la perla de sobre la fulla caigués rodolant de nou fins l'esquerda de la roca. 

Quan saps exactament on HAS de mirar, és immensament difícil que vegis allò que busques.


dimecres, 6 de maig del 2015

Deixar anar allò que ens fa mal

Moltes persones sentim que portem càrregues pesades que ens fan mal i que ens limiten. Algunes vegades són coses concretes a les que podem posar nom com ara una separació, d’altres és més aviat una sensació que no sabem massa d’on surt.
Us proposo un senzill exercici que us pot ajudar a deixar-les anar.
 

Prepara’t un espai agradable i assegura’t que tens una estona de privadesa. Tanca els ulls i fes tres respiracions profundes, notant l’aire com entra i surt. Dóna’t uns instants per a sentir-te, observant-te.
Focalitza en aquesta sensació de càrrega i en les sensacions i emocions que et provoca. Intenta no pensar, no jutjar, simplement sentir-ho. Tens dret a sentir-ho, ets humà, ets humana.
 Fixa’t en quina zona del cos sents la càrrega i deix que la teva imaginació li doni una forma i un color.
Permet que s’expressin les emocions que sorgeixin, sigui tristesa, enfado, por... o serenitat. Sigui el que sigui. Dóna’t temps per aquest pas i dóna’t llibertat de cridar, de picar, de plorar, de saltar o del que necessitis.
Torna a fixar-te en la càrrega. Potser ja és més petita. Imagina’t ara que pots deixar-la anar i dóna’t la llibertat de fer-ho si ho desitges i en la mesura que desitges, respecta el teu propi ritme i sigues sincer/a amb tu mateix/a.
Quan sentis que està bé per a tu fas tres respiracions profundes de nou i poc a poc obres els ulls.

Pots fer aquest exercici els cops que necessitis i el pots variar i adaptar a tu.