Com funcionen les constel·lacions familiars

Les constel·lacions familiars són un mètode del qual es coneix molt poc del seu funcionament. La seva aplicació s’ha estès gràcies als resultats que ofereix, malauradament no compta amb massa informació sobre els mecanismes que la conformen. 

El que veiem es que quan es fa una constel·lació les persones que fan de representants viuen sensacions que pertanyen al sistema del client (quan parlem de sistema ens referim a les persones a les quals estem vinculats, com ara la família). Les teories que intenten donar una explicació a aquest fet són varies i encara només són teories, però en definitiva el que passa es que cada un de nosaltres tenim tota la informació sobre el nostre sistema, a nivell conscient i sobretot inconscientment. Aquesta informació es transmet entre persones sense necessitat de paraules i si creem l’ambient adequat aconseguim que s’obrin els canals que la transmeten. 

 Així doncs ens trobem que quan surten els representants comencen a sentir emocions, moviments o sensacions. Sense saber perquè ni què signifiquen. I del que es tracta es de que es deixin portar pel que els hi passa, ja que aquesta és la informació que arriba de la persona que està treballant sense que ella ni tan sols en sigui conscient. 

Des d’aquí podem anar veient les dinàmiques que s’estan donant per a poder ajudar a aquesta persona a ampliar la seva mirada i a encaminar-se cap a la seva salut integral. 

 

PARLAR DES DEL COR

Expressar allò que sentim amb seguretat i de manera respectuosa és una assegurança per a tenir relacions saludables.
Quants cops has volgut expressar alguna cosa que et passa i has acabat discutint amb la persona en qüestió? O potser ni tan sols has pogut formular les paraules...

Molt sovint sentim la necessitat de comunicar el que ens passa, el que necessitem, el que desitgem i no sabem massa com fer-ho. Malauradament massa sovint això crea conflictes innecessaris que ens fan mal i que danyen les nostres relacions.
Hi ha tres coses vitals a tenir en compte quan volem expressar el que ens passa.
La primera és tenir clar allò que em passa i allò que vull aconseguir dient-ho. Per a fer-ho cal ser honestos amb nosaltres mateixos, molt honestos. Es tracta de donar-me temps per a sentir-me, per aprofundir. Normalment apareixen emocions més superficials primer que amaguen altres emocions i/o necessitats. És important reconèixer-les, perquè sinó mai puc aconseguir allò que desitjo, ja que no ho tinc clar ni jo. Si m’enfado amb tu perquè no m’has trucat, primer miro si estic enfadat o si potser estic trist o tinc alguna por. I després em pregunto què em provoca aquesta emoció? Que no m’hagis trucat? O hi ha alguna cosa més? I finalment la pregunta més important, què necessito o vull?
Un cop sé tot això és moment de transmetre el que em passa. Aquí entra la segona part, que és parlar sobre mi, d’allò que em passa i no del que crec que et passa a tu. Jo només sé el que em passa a mi i aquesta és la informació que és important que et transmeti. A més, si parlo de tu és molt probable que et sentis jutjat i fàcilment et posis a la defensiva. És molt diferent dir “m’has traït” que “m’he sentit traït”. I no només és diferent dir-t’ho, sinó que també es diferent dir-m’ho.
I la tercera és connectar amb el cor. Parlar des de l’amor i el respecte. Recordar qui ets i el que verdaderament sento per tu. I en el cas de persones a les que no estimem o no estimem tant, recordar que tu ets una persona amb les teves virtuts i les teves limitacions, tal com ho sóc jo, ni millor ni pitjor.
Aplicar-ho requereix posar consciència en allò que sentim i expressem, de parar abans de reaccionar, de deixar-nos sentir i buscar amb cura les paraules. I poc a poc tot això es va incorporant en nosaltres i aquesta consciència existeix sense cap esforç.