EXPECTATIVES

Tots i totes posem expectatives en els nostres infants, és part de la nostra naturalesa.
Un pas important que podem fer per a que no sigui un pes per a ells i per a nosaltres es prendre'n consciència. Et proposo un EXERCICI:

Busca una estona per a tu, que puguis estar sol/a (si tens un nadó pots aprofitar mentre dorm als teus braços). Si vols pots posar-te música tranquil·la, espelmes... I tingues preparat papers i bolígraf.
Tanca els ulls i fes tres respiracions profundes per a connectar-te amb tu mateix/a.
Obre els ulls i col·loca un coixí davant teu per a representar al teu infant. Imagina't que està davant teu, sobre el coixí. Pots tancar els ulls uns instant per a visualitzar-ho.

Agafes el bolígraf i un paper. I escrius la primera expectativa que creus que has posat en el teu infant. Quan la tens escrita la col·loques sobre el coixí. Dóna't temps per aprofundir i deixar que surtin expectatives de les que potser no eres del tot conscient. 

Un cop creus que has acabat la llista d'expectatives contempla-les. Pregunta't com et sents veient tot el que esperes pel teu fill o filla. I pregunta't també si ho està complint o no. A vegades els nostres fills són obedients i intenten complir-ho tot, a vegades es rebel·len i intenten fer tot el contrari.

Respira. Deixa't sentir com estas, sense jutjar res del que sentis.

El proper pas és veure quantes de les expectatives les compleixes tu. 

Potser volies una nena que fos tant oberta com tu?

I quantes expectatives t'haguessin agradat per a tu. 

Potser desitjaves que la teva filla fos tant oberta com t'hagués agradat ser a tu?

 No es sorprenent que descobreixis que tot allò que esperes dels teus infants sigui la millor versió de TU. Tot allò que t'agrada de tu i tot allò que haguessis volgut per a tu. 

Si queda alguna expectativa que no respon a cap d'aquestes dues opcions, pregunta't a quina necessitat teva respon. 

Un cop hagis mirat cada expectativa és l'hora d'anar agafant-les una per una per a que tornin amb tu. Així alliberes al teu fill o filla per a ser qui és i t'alliberes tu per a ser qui ets, per a que puguis ser la teva millor versió. 

Respira cada expectativa que agafes, notant com la retires del teu infant i te'n fas responsable de nou. Sense culpa, sense jutjar, amb amor. 

Un cop les tens totes tu diga-li al teu infant (seguint la visualització): 

"Et faig lliure de les meves expectatives"

I et dius a tu mateix/a:

"Em faig lliure de que hagis de complir les meves expectatives"

Pots afegir més paraules cap al teu infant o cap a tu si ho desitges. 

Quan sigui suficient et dones les gràcies, tanques els ulls i fas tres respiracions profundes per acabar.

 Aquest exercici pot resultar molt revelador, t'animo a que busquis una estona per a fer-lo. Amb mitja horeta en pots tenir prou. 

Si tens dubtes et pots posar en contacte amb mi via mail: hedy@hedykramer.com 

 

Què vull transmetre als meus fills?

Quan els infants arriben al món entren a formar part d’una família i, com fem tots els ésser humans, busquen l’amor i l’acceptació de la seva família. En un nivell profund la seguiran buscant al llarg de tota la seva vida.

Però dins de cada família hi ha normes i creences a complir per a aconseguir aquesta acceptació. Estan molt arrelades i venen de generacions enrere, d’algunes ni tan sols en som conscients. Tots les rebem dels nostres pares i les transmetem als nostres fills. Com a pares intentem canviar aquelles que no volem per als nostres infants, però això ens col·loca en un lloc de confrontació interna, ja que significa anar “en contra” de la nostra família. I anar en contra significa sentir la culpa de la traïció i el perill del rebuig i de que deixin d’estimar-nos. És en aquest moment quan molts, inconscientment decidim no trencar les normes i sols les modifiquem superficialment. Per tant, tot i que aparentment estem oferint una nova opció als nostres fills, els hi seguim transmetent el vell missatge.

Pot sonar dur i potser penses que tu no ho faries mai això als teus fills. Però aquesta informació es part essencial de la família, dels éssers humans. Les creences i les normes en conformen com a comunitat i ens ajuden a viure. I la necessitat de pertànyer a un grup ve donada per l’instint de supervivència, necessitem al grup per a viure. Així que internament acatarem les normes per a seguir vivint. Aquestes normes es van formant al llarg de la història familiar, conformades per les experiències i vivències dels membres. Per exemple, quan en una família hi ha molts homes que tenen relacions extramatrimonials, les dones poden començar a creure que no es pot confiar en els homes i que aquests sempre són traïdors. Les noves generacions de dones rebran aquest missatge i ho tindran molt més difícil per a confiar en els homes.

No hi ha filtres entre pares i fills, tota la informació passa d’uns als altres sense necessitat de paraules i molts cops sense ni tan sols passar per la consciència. Si vols veure-ho amb més claredat pots assistir a un taller de constel·lacions familiars, és una tècnica molt útil per a veure aquests patrons.

Davant d’això la nostra millor opció es obrir els ulls per a fer-ho conscient i alhora acceptar aquesta realitat sabent que no hi ha culpes. No podem deixar el camí net i polit per a que els nostres fills no tinguin cap dificultat, es impossible. Així que deixem estar la culpabilitat si hi és. I avancem pas a pas.

Sí que els hi podem fer el camí més fàcil. I ho podem fer fent-lo més fàcil per a nosaltres. Es a dir, donar-nos a nosaltres mateixos/es el que els hi volem donar als nostres infants. Mirar-nos per a que vegin que tenen dret a mirar-se, cuidar-nos per a que vegin que tenen dret a cuidar-se, perdonar-nos per a que vegin que tenen dret a perdonar-se, jugant per a que vegin que tenen dret a jugar, equivocant-nos per a que vegin que tenen dret a equivocar-se... Estimant-nos per a que vegin que tenen dret a estimar-se.

Podem canviar aquestes creences i patrons, podem transitar la por a ser exclosos i trobar el nostre propi camí. Ho podem fer i seguir pertanyent a la nostra família. Per a fer-ho necessitem humilitat, valentia i respecte. I donar-nos a nosaltres i a la nostra família el temps que necessitem per a fer aquest procés, sense presses, sense judicis. Només honrant el passat familiar podem fer-nos lliures i avançar.

PARLAR DES DEL COR

Expressar allò que sentim amb seguretat i de manera respectuosa és una assegurança per a tenir relacions saludables.
Quants cops has volgut expressar alguna cosa que et passa i has acabat discutint amb la persona en qüestió? O potser ni tan sols has pogut formular les paraules...

Molt sovint sentim la necessitat de comunicar el que ens passa, el que necessitem, el que desitgem i no sabem massa com fer-ho. Malauradament massa sovint això crea conflictes innecessaris que ens fan mal i que danyen les nostres relacions.
Hi ha tres coses vitals a tenir en compte quan volem expressar el que ens passa.
La primera és tenir clar allò que em passa i allò que vull aconseguir dient-ho. Per a fer-ho cal ser honestos amb nosaltres mateixos, molt honestos. Es tracta de donar-me temps per a sentir-me, per aprofundir. Normalment apareixen emocions més superficials primer que amaguen altres emocions i/o necessitats. És important reconèixer-les, perquè sinó mai puc aconseguir allò que desitjo, ja que no ho tinc clar ni jo. Si m’enfado amb tu perquè no m’has trucat, primer miro si estic enfadat o si potser estic trist o tinc alguna por. I després em pregunto què em provoca aquesta emoció? Que no m’hagis trucat? O hi ha alguna cosa més? I finalment la pregunta més important, què necessito o vull?
Un cop sé tot això és moment de transmetre el que em passa. Aquí entra la segona part, que és parlar sobre mi, d’allò que em passa i no del que crec que et passa a tu. Jo només sé el que em passa a mi i aquesta és la informació que és important que et transmeti. A més, si parlo de tu és molt probable que et sentis jutjat i fàcilment et posis a la defensiva. És molt diferent dir “m’has traït” que “m’he sentit traït”. I no només és diferent dir-t’ho, sinó que també es diferent dir-m’ho.
I la tercera és connectar amb el cor. Parlar des de l’amor i el respecte. Recordar qui ets i el que verdaderament sento per tu. I en el cas de persones a les que no estimem o no estimem tant, recordar que tu ets una persona amb les teves virtuts i les teves limitacions, tal com ho sóc jo, ni millor ni pitjor.
Aplicar-ho requereix posar consciència en allò que sentim i expressem, de parar abans de reaccionar, de deixar-nos sentir i buscar amb cura les paraules. I poc a poc tot això es va incorporant en nosaltres i aquesta consciència existeix sense cap esforç.