Què vull transmetre als meus fills?

Quan els infants arriben al món entren a formar part d’una família i, com fem tots els ésser humans, busquen l’amor i l’acceptació de la seva família. En un nivell profund la seguiran buscant al llarg de tota la seva vida.

Però dins de cada família hi ha normes i creences a complir per a aconseguir aquesta acceptació. Estan molt arrelades i venen de generacions enrere, d’algunes ni tan sols en som conscients. Tots les rebem dels nostres pares i les transmetem als nostres fills. Com a pares intentem canviar aquelles que no volem per als nostres infants, però això ens col·loca en un lloc de confrontació interna, ja que significa anar “en contra” de la nostra família. I anar en contra significa sentir la culpa de la traïció i el perill del rebuig i de que deixin d’estimar-nos. És en aquest moment quan molts, inconscientment decidim no trencar les normes i sols les modifiquem superficialment. Per tant, tot i que aparentment estem oferint una nova opció als nostres fills, els hi seguim transmetent el vell missatge.

Pot sonar dur i potser penses que tu no ho faries mai això als teus fills. Però aquesta informació es part essencial de la família, dels éssers humans. Les creences i les normes en conformen com a comunitat i ens ajuden a viure. I la necessitat de pertànyer a un grup ve donada per l’instint de supervivència, necessitem al grup per a viure. Així que internament acatarem les normes per a seguir vivint. Aquestes normes es van formant al llarg de la història familiar, conformades per les experiències i vivències dels membres. Per exemple, quan en una família hi ha molts homes que tenen relacions extramatrimonials, les dones poden començar a creure que no es pot confiar en els homes i que aquests sempre són traïdors. Les noves generacions de dones rebran aquest missatge i ho tindran molt més difícil per a confiar en els homes.

No hi ha filtres entre pares i fills, tota la informació passa d’uns als altres sense necessitat de paraules i molts cops sense ni tan sols passar per la consciència. Si vols veure-ho amb més claredat pots assistir a un taller de constel·lacions familiars, és una tècnica molt útil per a veure aquests patrons.

Davant d’això la nostra millor opció es obrir els ulls per a fer-ho conscient i alhora acceptar aquesta realitat sabent que no hi ha culpes. No podem deixar el camí net i polit per a que els nostres fills no tinguin cap dificultat, es impossible. Així que deixem estar la culpabilitat si hi és. I avancem pas a pas.

Sí que els hi podem fer el camí més fàcil. I ho podem fer fent-lo més fàcil per a nosaltres. Es a dir, donar-nos a nosaltres mateixos/es el que els hi volem donar als nostres infants. Mirar-nos per a que vegin que tenen dret a mirar-se, cuidar-nos per a que vegin que tenen dret a cuidar-se, perdonar-nos per a que vegin que tenen dret a perdonar-se, jugant per a que vegin que tenen dret a jugar, equivocant-nos per a que vegin que tenen dret a equivocar-se... Estimant-nos per a que vegin que tenen dret a estimar-se.

Podem canviar aquestes creences i patrons, podem transitar la por a ser exclosos i trobar el nostre propi camí. Ho podem fer i seguir pertanyent a la nostra família. Per a fer-ho necessitem humilitat, valentia i respecte. I donar-nos a nosaltres i a la nostra família el temps que necessitem per a fer aquest procés, sense presses, sense judicis. Només honrant el passat familiar podem fer-nos lliures i avançar.