Què vull transmetre als meus fills?

Quan els infants arriben al món entren a formar part d’una família i, com fem tots els ésser humans, busquen l’amor i l’acceptació de la seva família. En un nivell profund la seguiran buscant al llarg de tota la seva vida.

Però dins de cada família hi ha normes i creences a complir per a aconseguir aquesta acceptació. Estan molt arrelades i venen de generacions enrere, d’algunes ni tan sols en som conscients. Tots les rebem dels nostres pares i les transmetem als nostres fills. Com a pares intentem canviar aquelles que no volem per als nostres infants, però això ens col·loca en un lloc de confrontació interna, ja que significa anar “en contra” de la nostra família. I anar en contra significa sentir la culpa de la traïció i el perill del rebuig i de que deixin d’estimar-nos. És en aquest moment quan molts, inconscientment decidim no trencar les normes i sols les modifiquem superficialment. Per tant, tot i que aparentment estem oferint una nova opció als nostres fills, els hi seguim transmetent el vell missatge.

Pot sonar dur i potser penses que tu no ho faries mai això als teus fills. Però aquesta informació es part essencial de la família, dels éssers humans. Les creences i les normes en conformen com a comunitat i ens ajuden a viure. I la necessitat de pertànyer a un grup ve donada per l’instint de supervivència, necessitem al grup per a viure. Així que internament acatarem les normes per a seguir vivint. Aquestes normes es van formant al llarg de la història familiar, conformades per les experiències i vivències dels membres. Per exemple, quan en una família hi ha molts homes que tenen relacions extramatrimonials, les dones poden començar a creure que no es pot confiar en els homes i que aquests sempre són traïdors. Les noves generacions de dones rebran aquest missatge i ho tindran molt més difícil per a confiar en els homes.

No hi ha filtres entre pares i fills, tota la informació passa d’uns als altres sense necessitat de paraules i molts cops sense ni tan sols passar per la consciència. Si vols veure-ho amb més claredat pots assistir a un taller de constel·lacions familiars, és una tècnica molt útil per a veure aquests patrons.

Davant d’això la nostra millor opció es obrir els ulls per a fer-ho conscient i alhora acceptar aquesta realitat sabent que no hi ha culpes. No podem deixar el camí net i polit per a que els nostres fills no tinguin cap dificultat, es impossible. Així que deixem estar la culpabilitat si hi és. I avancem pas a pas.

Sí que els hi podem fer el camí més fàcil. I ho podem fer fent-lo més fàcil per a nosaltres. Es a dir, donar-nos a nosaltres mateixos/es el que els hi volem donar als nostres infants. Mirar-nos per a que vegin que tenen dret a mirar-se, cuidar-nos per a que vegin que tenen dret a cuidar-se, perdonar-nos per a que vegin que tenen dret a perdonar-se, jugant per a que vegin que tenen dret a jugar, equivocant-nos per a que vegin que tenen dret a equivocar-se... Estimant-nos per a que vegin que tenen dret a estimar-se.

Podem canviar aquestes creences i patrons, podem transitar la por a ser exclosos i trobar el nostre propi camí. Ho podem fer i seguir pertanyent a la nostra família. Per a fer-ho necessitem humilitat, valentia i respecte. I donar-nos a nosaltres i a la nostra família el temps que necessitem per a fer aquest procés, sense presses, sense judicis. Només honrant el passat familiar podem fer-nos lliures i avançar.

Estimar els nostres origens

Des de l’adolescència sentim la necessitat de diferenciar-nos dels nostres pares, de prendre les nostres pròpies decisions i crear el nostre camí. I a mesura que entrem a l’etapa adulta sentim que anem trobant la nostra identitat personal. 

Però arriba un dia en que ens comencem a sorprendre de les coses que estem fent igual que els nostres pares, coses que potser no ens agraden però que sentim que no podem controlar. I a vegades ens enfadem i decidim rebutjar i intentar anular aquesta part de nosaltres. Malauradament (o no) com més rebutgem una cosa més esclaus ens tornem. I es que la llibertat només arriba de l’acceptació. Pot semblar totalment contradictori, però quan rebutgem alguna cosa estem rebutjant una part de nosaltres mateixos. Necessitem fer les paus amb aquesta part per a redescobrir-la i llavors, si cal, deixar-la anar. 

https://www.flickr.com/photos/raffaespo/16256296275

Aquest procés es dona en comportaments, en pautes, en creences... I sobretot es dona a nivell profund on la nostra ànima ens demana estimar els nostres orígens, els nostres pares i avantpassats, tal com són, amb les seves llums i les seves ombres. Per així poder estimar-nos plenament i fer-nos lliures. 

Com funcionen les constel·lacions familiars

Les constel·lacions familiars són un mètode del qual es coneix molt poc del seu funcionament. La seva aplicació s’ha estès gràcies als resultats que ofereix, malauradament no compta amb massa informació sobre els mecanismes que la conformen. 

El que veiem es que quan es fa una constel·lació les persones que fan de representants viuen sensacions que pertanyen al sistema del client (quan parlem de sistema ens referim a les persones a les quals estem vinculats, com ara la família). Les teories que intenten donar una explicació a aquest fet són varies i encara només són teories, però en definitiva el que passa es que cada un de nosaltres tenim tota la informació sobre el nostre sistema, a nivell conscient i sobretot inconscientment. Aquesta informació es transmet entre persones sense necessitat de paraules i si creem l’ambient adequat aconseguim que s’obrin els canals que la transmeten. 

 Així doncs ens trobem que quan surten els representants comencen a sentir emocions, moviments o sensacions. Sense saber perquè ni què signifiquen. I del que es tracta es de que es deixin portar pel que els hi passa, ja que aquesta és la informació que arriba de la persona que està treballant sense que ella ni tan sols en sigui conscient. 

Des d’aquí podem anar veient les dinàmiques que s’estan donant per a poder ajudar a aquesta persona a ampliar la seva mirada i a encaminar-se cap a la seva salut integral. 

 

Les constel·lacions familiars sempre acaben bé?

Tendim a pensar que per a que una teràpia hagi funcionat o sigui bona, ha d'acabar bé, ha de donar bona impressió. Però la imatge no té per que ser bonica per a fer-nos bé.

En el cas de les constel·lacions, s’encaminen cap a la solució però això no implica que s’arribi a una imatge idíl·lica. Cada constel·lació es diferent i acaba diferent.
Es important dir que a vegades la solució que apareix no es la esperada, o que no es pot arribar a que totes les persones que apareixen representades sentin felicitat o harmonia. Cada sistema (quan parlem de sistema ens referim a les persones a les quals estem vinculats, com ara la família) i cada membre d’aquest sistema té el seu propi ritme i les seves necessitats i es molt important respectar-los. La constel·lació crea l’ambient per a que les persones que hi són representades puguin obrir-se a noves oportunitats i donar-los l’espai per a que puguin trobar altres maneres d’estar, sempre amb tot el respecte per la seva manera de fer i el seu ritme, sense pressionar-los ni imposar la nostra visió.
Per tant la constel·lació acaba allà on se'ns permet arribar. I allà és el millor lloc on pot acabar, perquè és on s'obre el camí. Buscar la imatge final que "queda bé" no ajuda a la persona que està treballant, perquè l'allunya de la realitat i la posa en el compromís de creure que ha d'estar d'una manera que no està.
Les constel·lacions acaben bé si ajuden a la persona que ha vingut a treballar, indiferentment de la imatge que mostrin.

Si faig una constel•lació arreglaré la situació?

La constel·lació no ens soluciona la circumstància per si mateixa i tampoc ens arregla la vida. 

Ens ofereix una cosa molt més poderosa per a nosaltres. Ens dona una mirada diferent, observar la situació des d’una nova perspectiva, amb respecte i amor per allò que està succeint. I també ens dona una informació molt valuosa que ens indica la direcció que marca la nostra ànima, dit amb altres paraules, ens mostra on trobar la nostra salut i felicitat. Es una manera d’accedir a nosaltres mateixos honestament i amb claredat. 

Per a que la constel·lació sigui beneficiosa per a nosaltres cal obrir el cor davant d’allò que és (i no el que volem o esperem que sigui) i deixar que la revelació que ens ofereix es vagi digerint internament per oferir-nos l’aprenentatge al seu temps. No cal fer res més, no cal analitzar-la, ni buscar perquès. Simplement necessita que li donem espai i temps perquè allò que hem viscut floreixi dins nostre.

CONSTEL·LACIONS FAMILIARS: Beneficis de fer de representant

Es parla molt dels beneficis de fer una constel·lació però no es parla tant de com ens pot enriquir assistir com a representants o com a observadors. Però el cert es que la majoria de persones que venen a un taller surten amb la sensació d’emportar-se llum i claredat per a la seva vida. 

Les constel·lacions tracten temes universals i per això veiem fàcilment reflectits aspectes de la nostra pròpia vida en allò que està passant (situacions, emocions, actituds...). Curiosament moltes persones relaten que els han escollit per a representar temes que els toquen molt d’aprop, com si els haguessin triat expressament. I tot i que la situació o dificultat concreta que està treballant una persona no serà mai exactament igual que la d’una altra, acostuma a despertar una forta empatia que obren noves perspectives i resulten sanadores tant per a les persones que treballen com per als representants. 

A més, al posar-nos al servei d’una altra persona ens obrim a un espai intern molt valuós d’acompanyar sense sense judici. I en aquest espai el cor s’obre, els pulmons s’eixamplen i podem connectar amb una profunda sensació de gratitud amb la vida.

CONSTEL•LACIONS FAMILIARS: FELICITAT QUE ROMAN

Les constel·lacions familiars són una teràpia breu que escenifica una dificultat, ajudant a veure-la amb perspectiva i donant-li major claredat, identificant allò que fa que es mantingui i obrint camins de solució.

Són una eina útil per a aquelles persones que tenen un assumpte que els fa sentir malestar a nivell familiar, professional o relacional. Es miren els vincles que envolten el tema que es treballa per a observar allò que dificulta el creixement i la felicitat de la persona, per a que es pugui orientar cap a la seva salut psíquica i física.

Es pot treballar a nivell individual o en grup. Si es treballa en una teràpia individual s’utilitzen objectes que representen a les persones i aspectes implicats en el tema a tractar i el client o clienta actua com a part activa del procés. Si es fa en grup, la resta d’assistents escenifiquen les parts implicades i el client o clienta està com a observador actiu. En ambdós casos es veu quina dinàmica s’ha creat i es promouen moviments dirigits cap a la solució. 

Les constel·lacions ens ofereixen una manera d’acostar-nos a la salut plena, a la felicitat que roman. I ho fan obrint el nostre cor a tot allò que som, el que ens passa i el que ens rodeja. Dient SI a la vida.