Les constel·lacions familiars sempre acaben bé?

Tendim a pensar que per a que una teràpia hagi funcionat o sigui bona, ha d'acabar bé, ha de donar bona impressió. Però la imatge no té per que ser bonica per a fer-nos bé.

En el cas de les constel·lacions, s’encaminen cap a la solució però això no implica que s’arribi a una imatge idíl·lica. Cada constel·lació es diferent i acaba diferent.
Es important dir que a vegades la solució que apareix no es la esperada, o que no es pot arribar a que totes les persones que apareixen representades sentin felicitat o harmonia. Cada sistema (quan parlem de sistema ens referim a les persones a les quals estem vinculats, com ara la família) i cada membre d’aquest sistema té el seu propi ritme i les seves necessitats i es molt important respectar-los. La constel·lació crea l’ambient per a que les persones que hi són representades puguin obrir-se a noves oportunitats i donar-los l’espai per a que puguin trobar altres maneres d’estar, sempre amb tot el respecte per la seva manera de fer i el seu ritme, sense pressionar-los ni imposar la nostra visió.
Per tant la constel·lació acaba allà on se'ns permet arribar. I allà és el millor lloc on pot acabar, perquè és on s'obre el camí. Buscar la imatge final que "queda bé" no ajuda a la persona que està treballant, perquè l'allunya de la realitat i la posa en el compromís de creure que ha d'estar d'una manera que no està.
Les constel·lacions acaben bé si ajuden a la persona que ha vingut a treballar, indiferentment de la imatge que mostrin.