VIURE SEGONS ELS NOSTRES VALORS

Els valors són creences que ens orienten a l'hora de realitzar-nos com a persones. Ens proporcionen la pauta per a crear els nostres propòsits, reflexant els nostres interessos, sentiments i conviccions més importants.
Representen els nostres somnis i si decidim viure d'acord amb els nostres valors gaudim d'una vida satisfactòria, plena.

Et proposo un exercici:
Agafa un paper en blanc o amb algun dibuix senzill que t'agradi (com el que et mostro a la foto) i deixa't sentir quins són els valors més importants per a tu. Els que verdaderament importen. I els escrius. 
Potser no et surten tots a la primera. Pots anar afegint-los a mesura que et vagin venint.
Un cop els tinguis penja el paper en un lloc on el vegis sovint. Així el podràs veure cada dia i recordar allò que verdaderament t'importa. Per a caminar d'acord amb els teus valors!

L'inici d'un nou any és un bon moment per a enfocar el nostre camí!

Després del post de la setmana passada sobre deixar anar creences, havent fet una mica de neteja interna de cosetes que em dificultaven, s'obre espai per a que aparegui la inspiració!
Així que avui us explico com ho he fet jo aquest any per a enfocar el camí.

Què vol dir enfocar el camí? És focalitzar en allò que és important per a nosaltres.

Per què val la pena focalitzar?

- Per agafar consciència d'on estem i què volem.
- Per a centrar-nos.
- Per a caminar en la direcció que desitgem.
Tant a nivell conscient ja que ho posem en paraules o imatges, com a nivell inconscient ja que aquesta informació es queda dins nostre i ens encarrila.

Per raons diverses aquest cop jo he optat per fer un exercici ben senzill.

Primer de tot, això si, val la pena buscar una estona de tranquil·litat i solitud. Preparar una mica l'espai, amb una llum agradable i potser música, encens, espelmes o quelcom que t'ajudi a sentir-te còmode i connectar-te.
Agafa una llibreta (jo en tinc una especial per aquestes cosetes) o un paper i bolígraf o llapis.

Dóna't un temps per a estar amb tu. Pots tancar els ulls uns instants i respirar o fer una estona de meditació.
I a mesura que vas entrant en tu mateix/a obre un espai dins teu on neixi la pregunta "què desitjo?"
Sense buscar la resposta, simplement obre aquest espai i dóna't temps per a que pugui néixer quelcom.
És important que et donis el temps per a que pugui aparèixer allò que verdaderament és important per a tu. No et quedis a la superfície, navega cap a les profunditats.
I tot allò que vagi apareixent ho escrius en el paper. Sense jutjar.

Un cop sents que has connectat amb els teus desitjos i els has escrit, és moment de llegir-los amb consciència. Deixant que cada paraula et ressoni dins i sentint si és el teu desig. Queda't només amb allò que sents que SI desitges a la teva vida.

I si vols pots fer un pas més. Es tracta de marcar-te propòsits en la línia dels teus desitjos. Són passos cap a allò que vols. I et recomano que siguin passos que t'inspiren i et venen de gust, perquè et faràs la vida molt més fàcil!
Pots fer una llista diferent o desglossar els desitjos en petits propòsits.
Un altre consell que et dono es que en la llista posis desitjos i propòsits tant grans com petits, hi ha moments per a tot durant l'any (i durant la vida!).

Un cop tens la teva llista feta tingues-la aprop o penja-la en un lloc on la vegis. Així la podràs anar mirant, per a que vagi calant més i més en tu. I si apareixen desitjos o propòsits al cap d'uns dies, setmanes, mesos... els pots anar afegint.


I aquí et deixo un exemple de la meva llista ;) 

Com que recentment he deixat enrere la falsa creença de que no puc ser feliç sent mare, per a mi el primer desig de la meva llista és:

Tornar a crear la meva felicitat acompanyada de la meva maternitat.

Només llegir aquesta frase em connecta, em fa sentir feliç, m'il·lusiona! 
I un dels meus propòsits per a fer un pas en aquesta direcció és: 

Fer la gerra dels instants de felicitat

També anomenada pot dels bons moments. És una idea que ha estat circulant molt pel Facebook aquestes últimes festes i que em va encantar!
Es tracta d'agafar un pot (nosaltres vam aprofitar una gerra de cervesa monumental que no utilitzem per a tal fi, jeje), decorar-lo (o si ja t'agrada tal com és el deixes tal qual) i al llarg de l'any li vas posant bons records, els teus instants de felicitat. Ho pots fer sol/a o en família.
És un pot que mereix tenir un espai privilegiat a casa, un lloc on el vegis sovint. Per anar recordant-te de posar-hi els instants i per anar recordant-te que celebres la teva felicitat, tant els petits com els gran moments!

Et desitjo un feliç any!!

 

DEIXAR ANAR CREENCES "Sento que no sóc feliç des de que va néixer el meu fill"

El final de l'any és un bon moment per a deixar anar coses antigues que ens dificulten el camí. 

Aquest any m'hi resistia. Porto un parell d'anys complicats a nivell intern i tenia por d'intentar-ho i sentir, de nou, que fracassava en l'intent. 

El que comparteixo en aquest post és una cosa que no es diu en veu alta. I estic segura que no sóc la única que porta portava aquesta càrrega. Per això decideixo dir-ho obertament, explicar-vos el meu procés. Amb l'esperança de que a altres mares que viviu situacions similars us sigui d'ajuda. 

I també per a totes aquelles persones que teniu creences que us estan fent mal.

Un dia de festes vaig acceptar i dir allò que portava quasi dos anys sense atrevir-me a dir:

"Sento que no sóc feliç des de que va néixer el meu fill"

Crec que és la creença que més mal m'ha fet, ja que xoca fortament amb l'amor que sento pel meu fill i amb el meu desig profund de ser mare. No havia tingut mai res tant clar com que volia tenir fills. I un cop va néixer el meu fill (després de les primeres 4 setmanes de felicitat absoluta) em vaig sentir incapaç de ser feliç. Feia la meva vida, tenia una vida ben bonica i moments preciosos. I tot i això, alguna cosa dins meu no anava bé.

La pregunta important davant aquesta creença és:

"Tu creus que això és teu?"

NO. Això no és meu. És una creença que no surt de mi, que no té a veure amb la meva experiència personal. Això es nota a nivell intern. I si no és meva però la sento amb tanta força es que es una creença que em ve heretada dels meus avantpassats. 

Quan sentiu aquesta contradicció entre la intensitat de la creença i la distància amb la pròpia experiència és moment de mirar més enllà de la nostra pròpia vida. Venim al món amb una gran motxilla de creences heretades dels nostres avantpassats, que tenen a veure amb vivències que van viure amb molta intensitat i que es queden gravades en el nostre inconscient familiar. Aquesta informació ens ajuda i ens limita. I a mesura que l'anem fent conscient podem escollir entre allò que ens suma i allò que ens resta, agraint i quedant-nos amb allò que ens ajuda i agraint i tornant allò que ens dificulta.

El proper pas era investigar de quina branca venia aquesta creença, si la paterna o la materna. I a poder ser, descobrir de qui ve exactament, qui va tenir una experiència que la pogués portar a crear aquesta creença.

Un cop sabem la branca i potser la persona de qui prové exactament, tenim vàries opcions, ja que hi ha teràpies de tots els colors amb mil eines (sense comptar la pròpia imaginació!) per a ajudar-nos a deixar anar creences. 

Jo vaig optar per una tècnica dins de la Bioneuroemoció (pots trobar-ne molta informació a la xarxa).

Es tracta de fer-li un regal (un objecte simbòlic) a la persona de la que creus que prové la creença. No cal que li expliquis res, simplement es tracta de fer-li el regal posant consciencia interna del que li estàs tornant en realitat. En alguns casos la persona ja és morta. Si és així pots visitar la seva tomba o un lloc que et connecti amb la persona en qüestió i deixar allà el regal.

Així ho vaig fer. Vaig tornar-li la creença i alguna cosa dins meu es va obrir. Un nou espai. Noves possibilitats.

Un nou espai des d'on descobrir la meva pròpia felicitat acompanyada de la meva maternitat.

I d'aquí uns dies us compartiré idees pel proper pas:  

L'inici d'un nou any és un bon moment per a enfocar el nostre camí!

EXPECTATIVES

Tots i totes posem expectatives en els nostres infants, és part de la nostra naturalesa.
Un pas important que podem fer per a que no sigui un pes per a ells i per a nosaltres es prendre'n consciència. Et proposo un EXERCICI:

Busca una estona per a tu, que puguis estar sol/a (si tens un nadó pots aprofitar mentre dorm als teus braços). Si vols pots posar-te música tranquil·la, espelmes... I tingues preparat papers i bolígraf.
Tanca els ulls i fes tres respiracions profundes per a connectar-te amb tu mateix/a.
Obre els ulls i col·loca un coixí davant teu per a representar al teu infant. Imagina't que està davant teu, sobre el coixí. Pots tancar els ulls uns instant per a visualitzar-ho.

Agafes el bolígraf i un paper. I escrius la primera expectativa que creus que has posat en el teu infant. Quan la tens escrita la col·loques sobre el coixí. Dóna't temps per aprofundir i deixar que surtin expectatives de les que potser no eres del tot conscient. 

Un cop creus que has acabat la llista d'expectatives contempla-les. Pregunta't com et sents veient tot el que esperes pel teu fill o filla. I pregunta't també si ho està complint o no. A vegades els nostres fills són obedients i intenten complir-ho tot, a vegades es rebel·len i intenten fer tot el contrari.

Respira. Deixa't sentir com estas, sense jutjar res del que sentis.

El proper pas és veure quantes de les expectatives les compleixes tu. 

Potser volies una nena que fos tant oberta com tu?

I quantes expectatives t'haguessin agradat per a tu. 

Potser desitjaves que la teva filla fos tant oberta com t'hagués agradat ser a tu?

 No es sorprenent que descobreixis que tot allò que esperes dels teus infants sigui la millor versió de TU. Tot allò que t'agrada de tu i tot allò que haguessis volgut per a tu. 

Si queda alguna expectativa que no respon a cap d'aquestes dues opcions, pregunta't a quina necessitat teva respon. 

Un cop hagis mirat cada expectativa és l'hora d'anar agafant-les una per una per a que tornin amb tu. Així alliberes al teu fill o filla per a ser qui és i t'alliberes tu per a ser qui ets, per a que puguis ser la teva millor versió. 

Respira cada expectativa que agafes, notant com la retires del teu infant i te'n fas responsable de nou. Sense culpa, sense jutjar, amb amor. 

Un cop les tens totes tu diga-li al teu infant (seguint la visualització): 

"Et faig lliure de les meves expectatives"

I et dius a tu mateix/a:

"Em faig lliure de que hagis de complir les meves expectatives"

Pots afegir més paraules cap al teu infant o cap a tu si ho desitges. 

Quan sigui suficient et dones les gràcies, tanques els ulls i fas tres respiracions profundes per acabar.

 Aquest exercici pot resultar molt revelador, t'animo a que busquis una estona per a fer-lo. Amb mitja horeta en pots tenir prou. 

Si tens dubtes et pots posar en contacte amb mi via mail: hedy@hedykramer.com 

 

Deixar anar allò que ens fa mal

Moltes persones sentim que portem càrregues pesades que ens fan mal i que ens limiten. Algunes vegades són coses concretes a les que podem posar nom com ara una separació, d’altres és més aviat una sensació que no sabem massa d’on surt.
Us proposo un senzill exercici que us pot ajudar a deixar-les anar.
 

Prepara’t un espai agradable i assegura’t que tens una estona de privadesa. Tanca els ulls i fes tres respiracions profundes, notant l’aire com entra i surt. Dóna’t uns instants per a sentir-te, observant-te.
Focalitza en aquesta sensació de càrrega i en les sensacions i emocions que et provoca. Intenta no pensar, no jutjar, simplement sentir-ho. Tens dret a sentir-ho, ets humà, ets humana.
 Fixa’t en quina zona del cos sents la càrrega i deix que la teva imaginació li doni una forma i un color.
Permet que s’expressin les emocions que sorgeixin, sigui tristesa, enfado, por... o serenitat. Sigui el que sigui. Dóna’t temps per aquest pas i dóna’t llibertat de cridar, de picar, de plorar, de saltar o del que necessitis.
Torna a fixar-te en la càrrega. Potser ja és més petita. Imagina’t ara que pots deixar-la anar i dóna’t la llibertat de fer-ho si ho desitges i en la mesura que desitges, respecta el teu propi ritme i sigues sincer/a amb tu mateix/a.
Quan sentis que està bé per a tu fas tres respiracions profundes de nou i poc a poc obres els ulls.

Pots fer aquest exercici els cops que necessitis i el pots variar i adaptar a tu.

Quina és la teva escala de prioritats?

Et proposo un exercici senzill per a valorar què és allò important en la teva vida. 

 

Per què? 

Perquè molts cops ens oblidem d'allò que és el més important i ens preocupem més del compte per allò que ho és menys. Ordenar-ho conscientment ens ajuda a relativitzar algunes coses, a valorar-ne d'altres i a re-organitzar-nos el temps per a que s'ajusti a les nostres prioritats.

Com fer-ho? 

Fes-te un quadre com el que et penjo (o escriu-me i et faig arribar l’arxiu) i omple la llista d'àrees de més important a menys sense pensar-t'ho, deixant que ho faci el teu instint.

Un cop fet revisa-ho tranquil·lament, fixa't si vols canviar alguna cosa o si està tot bé tal com està.
Seguidament omple la casella del que consideres important de l'àrea. Pot ser una paraula o dues, o una frase. Coses concretes. Trobaràs exemples en el quadre de mostra (són només exemples, recorda escollir els teus i poden ser iguals o completament diferents).
Omple la casella de temps que vols dedicar a l'àrea. Va de l'1 al 5 (de menys a més), no és un percentatge, simplement es tracta de veure si hi vols dedicar molt o poc temps (però si vols fer-ho més concret si que ho pots fer amb percentatges). Aquesta casella demana una especial honestedat. Del que realment desitges dedicar-hi, ni que ho vegis difícil o llunyà. És important saber allò que desitges.
Omple la casella del temps que li dediques actualment. Funciona com l'anterior.
Ara la casella de la diferencia, que calcules mirant quants punts hi ha de diferència entre el temps que hi dediques i el que desitges dedicar-hi.
A continuació una casella sobre quina importància té en la teva vida aquesta àrea (1= poca importància i 3=molta importància). Independentment del temps que hi dediques, aquí l’important es veure quant important és per a tu.
I finalment el total, que aconsegueixes multiplicant el número que et surt amb la diferència pel de la importància. Aquesta xifra et mostra en quines àrees val la pena que posis més atenció perquè són les que consideres més importants i hi ha més necessitat d’ajustar el temps que hi dediques.

Què fer amb tot això? 

Ara tens informació sobre les teves prioritats i sobre el temps que els hi dediques. Només tenir la informació ja t'ajuda em el teu dia a dia, com et deia abans, per relativitzar o valorar les coses. I si vols fer un pas més t'invito a valorar si vols fer algun canvi en la inversió de temps que fas.
Vés pas a pas, si trobes molts canvis que vols fer comença per un de fàcil (per a posar-t'ho fàcil i motivar-te!) i un d'important (buscant passes petites per anar sumant cap al teu objectiu).

Hi ha alguna cosa que no et queda clara o que t'has encallat? Escriu-me a hedy@hedykramer.com