Estimar els nostres origens

Des de l’adolescència sentim la necessitat de diferenciar-nos dels nostres pares, de prendre les nostres pròpies decisions i crear el nostre camí. I a mesura que entrem a l’etapa adulta sentim que anem trobant la nostra identitat personal. 

Però arriba un dia en que ens comencem a sorprendre de les coses que estem fent igual que els nostres pares, coses que potser no ens agraden però que sentim que no podem controlar. I a vegades ens enfadem i decidim rebutjar i intentar anular aquesta part de nosaltres. Malauradament (o no) com més rebutgem una cosa més esclaus ens tornem. I es que la llibertat només arriba de l’acceptació. Pot semblar totalment contradictori, però quan rebutgem alguna cosa estem rebutjant una part de nosaltres mateixos. Necessitem fer les paus amb aquesta part per a redescobrir-la i llavors, si cal, deixar-la anar. 

https://www.flickr.com/photos/raffaespo/16256296275

Aquest procés es dona en comportaments, en pautes, en creences... I sobretot es dona a nivell profund on la nostra ànima ens demana estimar els nostres orígens, els nostres pares i avantpassats, tal com són, amb les seves llums i les seves ombres. Per així poder estimar-nos plenament i fer-nos lliures.