Per què i com SANAR EL PART

Des del part del meu primer fill m'he endinsat en el món dels parts, sentint que ressono íntimament amb la profunditat d'aquest moment tant meravellós.

Des de llavors que vinc escoltant i llegint relats, sentint la meravellosa satisfacció i alhora la trista vulnerabilitat de ser dona en aquest món. Perquè el part dels nostres infants ens pot empoderar i fer-nos sentir la immensitat de la força que tenim com a dones. I també ens pot portar a la fosca sensació de fragilitat i incapacitat de fer allò més important de la nostra vida.
Ja fa molts anys que en aquest país parir s'ha convertit en un procés mèdic. S'ha tret el protagonisme i el poder a la dona i a l'infant. El protagonista ha passat a ser la llevadora o el ginecòleg, que decideixen i agafen la iniciativa en allò que és nostre, de les dones i els nostres fills. I malauradament, masses professionals manquen d'humanitat.

Quan passa això és quan les dones surten dels parts dolgudes, maltractades i inclús destrossades emocionalment. En el moment més poderós i alhora més vulnerable de la seva vida les infantilitzen, els hi fan creure que són incapaces de fer el que estan dissenyades per a fer i se'ls treu el dret a decidir.
Ho estem vivint en aquesta generació i també ho han viscut moltes darrere nostre, moltes mares i àvies. Moltes hem nascut així i ens ha marcat profundament, perquè també ens han tret el poder de néixer i el dret a estar amb les nostres mares.
És per això que cada dia som més i més mares que arrosseguem una ferida interna que ens dol profundament. I per més que ens diguin que no patim, que el nostre infant està viu i bé, que només tenim petites seqüeles físiques (tot i que a vegades no són tant petites), nosaltres sentim que ens han robat el més preuat. Sentim que hem fallat al nostre fill o filla. Sentim que no servim. I no ho podem evitar.
I es que el nostre instint, la nostra lleona interna, està programada per a parir! Els animals estan programats per a crear descendència. Els mascles per a fecundar i les femelles per a parir i criar. Parir és el punt culminant de la vida de la femella. I tot i que els humans hem anat molt més enllà d'aquesta programació, encara la conservem. Quan ens ho arrabassen ens estan robant una de les vivències més importants de la nostra vida.

Aquesta és la part fosca. Ara anem a veure la part de llum. 

Les coses estan canviant, cada cop són més les llevadores que estan a favor de les dones, que ens respecten i acompanyen.
I cada cop som més dones que ens donem compte de que SI que sabem i podem parir, que tenim dret a ser protagonistes i a gaudir d'aquest moment màgic en la nostra vida.
Moltes d'aquestes dones hem passat per un part dolorós amb el primer fill i busquem la manera de sanar la vivència. Volem mirar enrere amb un somriure, volem connectar-nos plenament amb el nostre infant, sense culpabilitat, només amor. Volem tenir més fills i parir-los de manera natural i humanitzada. Volem que les nostres filles puguin parir lliures i poderoses.

Som nosaltres que ens reunim i ens acompanyem per a sanar els nostres parts. Ens permetem parlar lliurement del que sentim, del que necessitem. Bussegem en les nostres profunditats per a enfrontar-nos amb el dolor que sentim i re-connectar-nos amb les nostres capacitats, per a recordar-nos i tornar a creure que som capaces, poderoses i fortes.
I poc a poc, amb afecte, les ferides van cicatritzant. Ens anem empoderant. I canviem el món.