Però *Meeeeeeeec!!!* salta una alarma dins nostre "Compte! No estas produint!".
Ho tenim inculcat, ben endins, des de la societat, des de la família, des del nostre jutge intern. Per a ser algú hem de produir. Però no de qualsevol manera. Hem de produir coses materials que es puguin comptabilitzar amb diners, sinó no compta.
Criar un infant? No. No compta tot i ser una de les coses més importants que podem fer a la vida.
Cuidar-nos la salut? No. Hem d'estar sans i sinó fer-ho veure.
Cuidar-nos emocionalment? No. Això són tonteries.
Seguir els nostres desitjos? No. Això és una fantasia utòpica.
I un llarg etcètera.
Hem de produir. És una creença que la majoria tenim inculcada a foc. Perquè fa molts anys que se'ns ve dient, perquè els nostres pares, avis i besavis també ho han cregut fermament.
Però molts estem veient que això no ens fa feliços. I ens preguntem si no valdria més aprofitar aquesta vida per a ser feliços. D'altres ens enfrontem a situacions que ens dificulten o impossibiliten produir al nivell que se'ns demana. I aquí entrem en una forta contradicció.

Així que t'invito a deixar-te sentir què necessites. De veritat. I focalitzar-te en això.
I llavors, produeixis o no, sigui acceptat per la societat o no, estaràs fent allò que et cal, el millor per a tu i la teva vida. I alhora ho podràs gaudir.
Cuida i gaudeix dels teus fills i família, cuida't el cos, el cor... el que necessitis! I recorda que tu esculls el poder que li dones a la creença. Com menys poder li dones menys poder té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada