Què vull transmetre als meus fills?

Quan els infants arriben al món entren a formar part d’una família i, com fem tots els ésser humans, busquen l’amor i l’acceptació de la seva família. En un nivell profund la seguiran buscant al llarg de tota la seva vida.

Però dins de cada família hi ha normes i creences a complir per a aconseguir aquesta acceptació. Estan molt arrelades i venen de generacions enrere, d’algunes ni tan sols en som conscients. Tots les rebem dels nostres pares i les transmetem als nostres fills. Com a pares intentem canviar aquelles que no volem per als nostres infants, però això ens col·loca en un lloc de confrontació interna, ja que significa anar “en contra” de la nostra família. I anar en contra significa sentir la culpa de la traïció i el perill del rebuig i de que deixin d’estimar-nos. És en aquest moment quan molts, inconscientment decidim no trencar les normes i sols les modifiquem superficialment. Per tant, tot i que aparentment estem oferint una nova opció als nostres fills, els hi seguim transmetent el vell missatge.

Pot sonar dur i potser penses que tu no ho faries mai això als teus fills. Però aquesta informació es part essencial de la família, dels éssers humans. Les creences i les normes en conformen com a comunitat i ens ajuden a viure. I la necessitat de pertànyer a un grup ve donada per l’instint de supervivència, necessitem al grup per a viure. Així que internament acatarem les normes per a seguir vivint. Aquestes normes es van formant al llarg de la història familiar, conformades per les experiències i vivències dels membres. Per exemple, quan en una família hi ha molts homes que tenen relacions extramatrimonials, les dones poden començar a creure que no es pot confiar en els homes i que aquests sempre són traïdors. Les noves generacions de dones rebran aquest missatge i ho tindran molt més difícil per a confiar en els homes.

No hi ha filtres entre pares i fills, tota la informació passa d’uns als altres sense necessitat de paraules i molts cops sense ni tan sols passar per la consciència. Si vols veure-ho amb més claredat pots assistir a un taller de constel·lacions familiars, és una tècnica molt útil per a veure aquests patrons.

Davant d’això la nostra millor opció es obrir els ulls per a fer-ho conscient i alhora acceptar aquesta realitat sabent que no hi ha culpes. No podem deixar el camí net i polit per a que els nostres fills no tinguin cap dificultat, es impossible. Així que deixem estar la culpabilitat si hi és. I avancem pas a pas.

Sí que els hi podem fer el camí més fàcil. I ho podem fer fent-lo més fàcil per a nosaltres. Es a dir, donar-nos a nosaltres mateixos/es el que els hi volem donar als nostres infants. Mirar-nos per a que vegin que tenen dret a mirar-se, cuidar-nos per a que vegin que tenen dret a cuidar-se, perdonar-nos per a que vegin que tenen dret a perdonar-se, jugant per a que vegin que tenen dret a jugar, equivocant-nos per a que vegin que tenen dret a equivocar-se... Estimant-nos per a que vegin que tenen dret a estimar-se.

Podem canviar aquestes creences i patrons, podem transitar la por a ser exclosos i trobar el nostre propi camí. Ho podem fer i seguir pertanyent a la nostra família. Per a fer-ho necessitem humilitat, valentia i respecte. I donar-nos a nosaltres i a la nostra família el temps que necessitem per a fer aquest procés, sense presses, sense judicis. Només honrant el passat familiar podem fer-nos lliures i avançar.

Estimar els nostres origens

Des de l’adolescència sentim la necessitat de diferenciar-nos dels nostres pares, de prendre les nostres pròpies decisions i crear el nostre camí. I a mesura que entrem a l’etapa adulta sentim que anem trobant la nostra identitat personal. 

Però arriba un dia en que ens comencem a sorprendre de les coses que estem fent igual que els nostres pares, coses que potser no ens agraden però que sentim que no podem controlar. I a vegades ens enfadem i decidim rebutjar i intentar anular aquesta part de nosaltres. Malauradament (o no) com més rebutgem una cosa més esclaus ens tornem. I es que la llibertat només arriba de l’acceptació. Pot semblar totalment contradictori, però quan rebutgem alguna cosa estem rebutjant una part de nosaltres mateixos. Necessitem fer les paus amb aquesta part per a redescobrir-la i llavors, si cal, deixar-la anar. 

https://www.flickr.com/photos/raffaespo/16256296275

Aquest procés es dona en comportaments, en pautes, en creences... I sobretot es dona a nivell profund on la nostra ànima ens demana estimar els nostres orígens, els nostres pares i avantpassats, tal com són, amb les seves llums i les seves ombres. Per així poder estimar-nos plenament i fer-nos lliures. 

Quina és la teva escala de prioritats?

Et proposo un exercici senzill per a valorar què és allò important en la teva vida. 

 

Per què? 

Perquè molts cops ens oblidem d'allò que és el més important i ens preocupem més del compte per allò que ho és menys. Ordenar-ho conscientment ens ajuda a relativitzar algunes coses, a valorar-ne d'altres i a re-organitzar-nos el temps per a que s'ajusti a les nostres prioritats.

Com fer-ho? 

Fes-te un quadre com el que et penjo (o escriu-me i et faig arribar l’arxiu) i omple la llista d'àrees de més important a menys sense pensar-t'ho, deixant que ho faci el teu instint.

Un cop fet revisa-ho tranquil·lament, fixa't si vols canviar alguna cosa o si està tot bé tal com està.
Seguidament omple la casella del que consideres important de l'àrea. Pot ser una paraula o dues, o una frase. Coses concretes. Trobaràs exemples en el quadre de mostra (són només exemples, recorda escollir els teus i poden ser iguals o completament diferents).
Omple la casella de temps que vols dedicar a l'àrea. Va de l'1 al 5 (de menys a més), no és un percentatge, simplement es tracta de veure si hi vols dedicar molt o poc temps (però si vols fer-ho més concret si que ho pots fer amb percentatges). Aquesta casella demana una especial honestedat. Del que realment desitges dedicar-hi, ni que ho vegis difícil o llunyà. És important saber allò que desitges.
Omple la casella del temps que li dediques actualment. Funciona com l'anterior.
Ara la casella de la diferencia, que calcules mirant quants punts hi ha de diferència entre el temps que hi dediques i el que desitges dedicar-hi.
A continuació una casella sobre quina importància té en la teva vida aquesta àrea (1= poca importància i 3=molta importància). Independentment del temps que hi dediques, aquí l’important es veure quant important és per a tu.
I finalment el total, que aconsegueixes multiplicant el número que et surt amb la diferència pel de la importància. Aquesta xifra et mostra en quines àrees val la pena que posis més atenció perquè són les que consideres més importants i hi ha més necessitat d’ajustar el temps que hi dediques.

Què fer amb tot això? 

Ara tens informació sobre les teves prioritats i sobre el temps que els hi dediques. Només tenir la informació ja t'ajuda em el teu dia a dia, com et deia abans, per relativitzar o valorar les coses. I si vols fer un pas més t'invito a valorar si vols fer algun canvi en la inversió de temps que fas.
Vés pas a pas, si trobes molts canvis que vols fer comença per un de fàcil (per a posar-t'ho fàcil i motivar-te!) i un d'important (buscant passes petites per anar sumant cap al teu objectiu).

Hi ha alguna cosa que no et queda clara o que t'has encallat? Escriu-me a hedy@hedykramer.com 

 

 

Creativitat: font de salut

Tu ets una persona creativa. Com ho sé? Perquè tots els éssers humans tenim aquesta capacitat. Alguns més desenvolupada i d’altres més adormida, alguns més en un àmbit i d’altres més en un altre. Però tots la tenim! 

I potser et preguntes: què té a veure la creativitat amb la salut? Doncs que a l’hora d’afrontar els reptes del dia a dia la creativitat ens ajuda a aconseguir millors resultats. I això implica una major satisfacció amb la vida i repercuteix directament en el nostre estat físic i mental, fent que estiguem més feliços i sans. 

Tots tenim les eines que necessitem per a gestionar (i si cal, sanar) les experiències i emocions que vivim. El que cal molt cops, és aprendre a trobar aquestes eines, que es nodreixen de la pròpia creativitat. 

Potenciar la creativitat, per tant, ens ajuda a trobar millors recursos per a superar les dificultats. 

I què pots fer per a potenciar la creativitat? Mil coses! Escriure, pintar, fer teatre, cantar, ballar... I sobretot jugar. Busca espais i llocs on puguis deixar els prejudicis i les vergonyes fora i on entregar-te a explorar la teva imaginació. I permet-te anar més enllà del que havies imaginat! 

Com funcionen les constel·lacions familiars

Les constel·lacions familiars són un mètode del qual es coneix molt poc del seu funcionament. La seva aplicació s’ha estès gràcies als resultats que ofereix, malauradament no compta amb massa informació sobre els mecanismes que la conformen. 

El que veiem es que quan es fa una constel·lació les persones que fan de representants viuen sensacions que pertanyen al sistema del client (quan parlem de sistema ens referim a les persones a les quals estem vinculats, com ara la família). Les teories que intenten donar una explicació a aquest fet són varies i encara només són teories, però en definitiva el que passa es que cada un de nosaltres tenim tota la informació sobre el nostre sistema, a nivell conscient i sobretot inconscientment. Aquesta informació es transmet entre persones sense necessitat de paraules i si creem l’ambient adequat aconseguim que s’obrin els canals que la transmeten. 

 Així doncs ens trobem que quan surten els representants comencen a sentir emocions, moviments o sensacions. Sense saber perquè ni què signifiquen. I del que es tracta es de que es deixin portar pel que els hi passa, ja que aquesta és la informació que arriba de la persona que està treballant sense que ella ni tan sols en sigui conscient. 

Des d’aquí podem anar veient les dinàmiques que s’estan donant per a poder ajudar a aquesta persona a ampliar la seva mirada i a encaminar-se cap a la seva salut integral. 

 

PARLAR DES DEL COR

Expressar allò que sentim amb seguretat i de manera respectuosa és una assegurança per a tenir relacions saludables.
Quants cops has volgut expressar alguna cosa que et passa i has acabat discutint amb la persona en qüestió? O potser ni tan sols has pogut formular les paraules...

Molt sovint sentim la necessitat de comunicar el que ens passa, el que necessitem, el que desitgem i no sabem massa com fer-ho. Malauradament massa sovint això crea conflictes innecessaris que ens fan mal i que danyen les nostres relacions.
Hi ha tres coses vitals a tenir en compte quan volem expressar el que ens passa.
La primera és tenir clar allò que em passa i allò que vull aconseguir dient-ho. Per a fer-ho cal ser honestos amb nosaltres mateixos, molt honestos. Es tracta de donar-me temps per a sentir-me, per aprofundir. Normalment apareixen emocions més superficials primer que amaguen altres emocions i/o necessitats. És important reconèixer-les, perquè sinó mai puc aconseguir allò que desitjo, ja que no ho tinc clar ni jo. Si m’enfado amb tu perquè no m’has trucat, primer miro si estic enfadat o si potser estic trist o tinc alguna por. I després em pregunto què em provoca aquesta emoció? Que no m’hagis trucat? O hi ha alguna cosa més? I finalment la pregunta més important, què necessito o vull?
Un cop sé tot això és moment de transmetre el que em passa. Aquí entra la segona part, que és parlar sobre mi, d’allò que em passa i no del que crec que et passa a tu. Jo només sé el que em passa a mi i aquesta és la informació que és important que et transmeti. A més, si parlo de tu és molt probable que et sentis jutjat i fàcilment et posis a la defensiva. És molt diferent dir “m’has traït” que “m’he sentit traït”. I no només és diferent dir-t’ho, sinó que també es diferent dir-m’ho.
I la tercera és connectar amb el cor. Parlar des de l’amor i el respecte. Recordar qui ets i el que verdaderament sento per tu. I en el cas de persones a les que no estimem o no estimem tant, recordar que tu ets una persona amb les teves virtuts i les teves limitacions, tal com ho sóc jo, ni millor ni pitjor.
Aplicar-ho requereix posar consciència en allò que sentim i expressem, de parar abans de reaccionar, de deixar-nos sentir i buscar amb cura les paraules. I poc a poc tot això es va incorporant en nosaltres i aquesta consciència existeix sense cap esforç.

Les constel·lacions familiars sempre acaben bé?

Tendim a pensar que per a que una teràpia hagi funcionat o sigui bona, ha d'acabar bé, ha de donar bona impressió. Però la imatge no té per que ser bonica per a fer-nos bé.

En el cas de les constel·lacions, s’encaminen cap a la solució però això no implica que s’arribi a una imatge idíl·lica. Cada constel·lació es diferent i acaba diferent.
Es important dir que a vegades la solució que apareix no es la esperada, o que no es pot arribar a que totes les persones que apareixen representades sentin felicitat o harmonia. Cada sistema (quan parlem de sistema ens referim a les persones a les quals estem vinculats, com ara la família) i cada membre d’aquest sistema té el seu propi ritme i les seves necessitats i es molt important respectar-los. La constel·lació crea l’ambient per a que les persones que hi són representades puguin obrir-se a noves oportunitats i donar-los l’espai per a que puguin trobar altres maneres d’estar, sempre amb tot el respecte per la seva manera de fer i el seu ritme, sense pressionar-los ni imposar la nostra visió.
Per tant la constel·lació acaba allà on se'ns permet arribar. I allà és el millor lloc on pot acabar, perquè és on s'obre el camí. Buscar la imatge final que "queda bé" no ajuda a la persona que està treballant, perquè l'allunya de la realitat i la posa en el compromís de creure que ha d'estar d'una manera que no està.
Les constel·lacions acaben bé si ajuden a la persona que ha vingut a treballar, indiferentment de la imatge que mostrin.