Estic embarassada d’11 setmanes del meu segon infant. I navegant entre totes les emocions que s’han despertat aquests dies, m’he donat compte que durant aquests últims mesos he fet un canvi important respecte al meu primer part.
El meu primer part, ara fa 22 mesos, em va deixar molt trasbalsada. Jo desitjava un part natural i vaig acabar amb una inducció i epidural (si vols llegir el relat el trobaràs aquí). Vaig tenir un part vaginal i el meu fill va sortir sa i tranquil. Tot i això a mi se’m trencava el cor quan pensava en el part, en tot allò que jo desitjava i no va ser, sentia que no ho havia fet bé.
Ara, embarassada de nou, ja estic pensant en el part. I haig de reconèixer que em feia molta por tenir por del part si tenia un altre fill. Pensava que em vindrien tots els mals records del primer, que em sentiria petita i que no sabria com enfrontar-me a un altre part. Pensava que no seria capaç de tornar a confiar en mi i en la meva capacitat de parir.
La realitat ha estat una altra. M’he sorprès a mi mateixa sentint-me confiada i amb il·lusió pel meu proper part. I no només això sinó que per primer cop miro enrere recordant el part del Nel, el meu primer fill, i el recordo amb amor i tranquil·litat. He tornat a llegir el meu relat i m’he emocionat de tots els moments meravellosos que si que vaig tenir.
 |
| Fotografia feta pel seu pare |
Em sento immensament feliç d’haver-ho aconseguit. Ha valgut la pena enfrontar-me a les meves pors, d’acceptar les meves emocions i donar-me el temps que necessitava.
No sé si això ja serà així per sempre o si a mesura que avanci l’embaràs apareixeran pors i inseguretats.
M’agradaria parir a casa però per varis motius no sé si podré, i ni que pogués sempre hi ha una possibilitat de que hi hagi alguna complicació i hagi d’anar a l’hospital. I quan penso amb això em poso una mica nerviosa, és cert. Però crec que és part del procés, d’acceptar tot allò que sento, tant si són petits dubtes com ara com si es converteixen en pors més grans més endavant. Perquè són part de mi i del meu procés personal i m’ajuden a créixer.
I ara sé que ni que no tingui el part ideal puc mirar-lo amb amor, amb un somriure als llavis i el cor en pau.
Mare, si em llegeixes i has passat per un part difícil, vull dir-te que és possible sanar això que sents. Troba’t amb més mares que hem passat per això, comparteix el que et passa, dona espai a les teves emocions, cuida’t... I dóna’t el temps que necessitis per a fer el teu procés. Un dia et sorprendràs recordant el part amb un somriure.
