Demana

Perquè a vegades ens oblidem de que podem demanar allò què necessitem...

Saps extactament on has de mirar

Una ostra va veure una perla que havia caigut en l'esquerda d'una roca al fons del mar. Després de molts esforços la va recollir i la va posar en una full al seu costat.
Sabia que els humans busquen perles i va pensar "aquesta perla els temptarà i em deixaran en pau a mi".
Un pescador de perles, els ulls del qual estaven fets a trobar ostres i no perles sobre fulles, va arribar a aquell lloc. Naturalment va atrapar la ostra - la qual, per cert, no tenia cap perla - i va deixar que la perla de sobre la fulla caigués rodolant de nou fins l'esquerda de la roca. 

Quan saps exactament on HAS de mirar, és immensament difícil que vegis allò que busques.

Deixar anar allò que ens fa mal

Moltes persones sentim que portem càrregues pesades que ens fan mal i que ens limiten. Algunes vegades són coses concretes a les que podem posar nom com ara una separació, d’altres és més aviat una sensació que no sabem massa d’on surt.
Us proposo un senzill exercici que us pot ajudar a deixar-les anar.
 

Prepara’t un espai agradable i assegura’t que tens una estona de privadesa. Tanca els ulls i fes tres respiracions profundes, notant l’aire com entra i surt. Dóna’t uns instants per a sentir-te, observant-te.
Focalitza en aquesta sensació de càrrega i en les sensacions i emocions que et provoca. Intenta no pensar, no jutjar, simplement sentir-ho. Tens dret a sentir-ho, ets humà, ets humana.
 Fixa’t en quina zona del cos sents la càrrega i deix que la teva imaginació li doni una forma i un color.
Permet que s’expressin les emocions que sorgeixin, sigui tristesa, enfado, por... o serenitat. Sigui el que sigui. Dóna’t temps per aquest pas i dóna’t llibertat de cridar, de picar, de plorar, de saltar o del que necessitis.
Torna a fixar-te en la càrrega. Potser ja és més petita. Imagina’t ara que pots deixar-la anar i dóna’t la llibertat de fer-ho si ho desitges i en la mesura que desitges, respecta el teu propi ritme i sigues sincer/a amb tu mateix/a.
Quan sentis que està bé per a tu fas tres respiracions profundes de nou i poc a poc obres els ulls.

Pots fer aquest exercici els cops que necessitis i el pots variar i adaptar a tu.

Què vull transmetre als meus fills?

Quan els infants arriben al món entren a formar part d’una família i, com fem tots els ésser humans, busquen l’amor i l’acceptació de la seva família. En un nivell profund la seguiran buscant al llarg de tota la seva vida.

Però dins de cada família hi ha normes i creences a complir per a aconseguir aquesta acceptació. Estan molt arrelades i venen de generacions enrere, d’algunes ni tan sols en som conscients. Tots les rebem dels nostres pares i les transmetem als nostres fills. Com a pares intentem canviar aquelles que no volem per als nostres infants, però això ens col·loca en un lloc de confrontació interna, ja que significa anar “en contra” de la nostra família. I anar en contra significa sentir la culpa de la traïció i el perill del rebuig i de que deixin d’estimar-nos. És en aquest moment quan molts, inconscientment decidim no trencar les normes i sols les modifiquem superficialment. Per tant, tot i que aparentment estem oferint una nova opció als nostres fills, els hi seguim transmetent el vell missatge.

Pot sonar dur i potser penses que tu no ho faries mai això als teus fills. Però aquesta informació es part essencial de la família, dels éssers humans. Les creences i les normes en conformen com a comunitat i ens ajuden a viure. I la necessitat de pertànyer a un grup ve donada per l’instint de supervivència, necessitem al grup per a viure. Així que internament acatarem les normes per a seguir vivint. Aquestes normes es van formant al llarg de la història familiar, conformades per les experiències i vivències dels membres. Per exemple, quan en una família hi ha molts homes que tenen relacions extramatrimonials, les dones poden començar a creure que no es pot confiar en els homes i que aquests sempre són traïdors. Les noves generacions de dones rebran aquest missatge i ho tindran molt més difícil per a confiar en els homes.

No hi ha filtres entre pares i fills, tota la informació passa d’uns als altres sense necessitat de paraules i molts cops sense ni tan sols passar per la consciència. Si vols veure-ho amb més claredat pots assistir a un taller de constel·lacions familiars, és una tècnica molt útil per a veure aquests patrons.

Davant d’això la nostra millor opció es obrir els ulls per a fer-ho conscient i alhora acceptar aquesta realitat sabent que no hi ha culpes. No podem deixar el camí net i polit per a que els nostres fills no tinguin cap dificultat, es impossible. Així que deixem estar la culpabilitat si hi és. I avancem pas a pas.

Sí que els hi podem fer el camí més fàcil. I ho podem fer fent-lo més fàcil per a nosaltres. Es a dir, donar-nos a nosaltres mateixos/es el que els hi volem donar als nostres infants. Mirar-nos per a que vegin que tenen dret a mirar-se, cuidar-nos per a que vegin que tenen dret a cuidar-se, perdonar-nos per a que vegin que tenen dret a perdonar-se, jugant per a que vegin que tenen dret a jugar, equivocant-nos per a que vegin que tenen dret a equivocar-se... Estimant-nos per a que vegin que tenen dret a estimar-se.

Podem canviar aquestes creences i patrons, podem transitar la por a ser exclosos i trobar el nostre propi camí. Ho podem fer i seguir pertanyent a la nostra família. Per a fer-ho necessitem humilitat, valentia i respecte. I donar-nos a nosaltres i a la nostra família el temps que necessitem per a fer aquest procés, sense presses, sense judicis. Només honrant el passat familiar podem fer-nos lliures i avançar.

Estimar els nostres origens

Des de l’adolescència sentim la necessitat de diferenciar-nos dels nostres pares, de prendre les nostres pròpies decisions i crear el nostre camí. I a mesura que entrem a l’etapa adulta sentim que anem trobant la nostra identitat personal. 

Però arriba un dia en que ens comencem a sorprendre de les coses que estem fent igual que els nostres pares, coses que potser no ens agraden però que sentim que no podem controlar. I a vegades ens enfadem i decidim rebutjar i intentar anular aquesta part de nosaltres. Malauradament (o no) com més rebutgem una cosa més esclaus ens tornem. I es que la llibertat només arriba de l’acceptació. Pot semblar totalment contradictori, però quan rebutgem alguna cosa estem rebutjant una part de nosaltres mateixos. Necessitem fer les paus amb aquesta part per a redescobrir-la i llavors, si cal, deixar-la anar. 

https://www.flickr.com/photos/raffaespo/16256296275

Aquest procés es dona en comportaments, en pautes, en creences... I sobretot es dona a nivell profund on la nostra ànima ens demana estimar els nostres orígens, els nostres pares i avantpassats, tal com són, amb les seves llums i les seves ombres. Per així poder estimar-nos plenament i fer-nos lliures. 

Quina és la teva escala de prioritats?

Et proposo un exercici senzill per a valorar què és allò important en la teva vida. 

 

Per què? 

Perquè molts cops ens oblidem d'allò que és el més important i ens preocupem més del compte per allò que ho és menys. Ordenar-ho conscientment ens ajuda a relativitzar algunes coses, a valorar-ne d'altres i a re-organitzar-nos el temps per a que s'ajusti a les nostres prioritats.

Com fer-ho? 

Fes-te un quadre com el que et penjo (o escriu-me i et faig arribar l’arxiu) i omple la llista d'àrees de més important a menys sense pensar-t'ho, deixant que ho faci el teu instint.

Un cop fet revisa-ho tranquil·lament, fixa't si vols canviar alguna cosa o si està tot bé tal com està.
Seguidament omple la casella del que consideres important de l'àrea. Pot ser una paraula o dues, o una frase. Coses concretes. Trobaràs exemples en el quadre de mostra (són només exemples, recorda escollir els teus i poden ser iguals o completament diferents).
Omple la casella de temps que vols dedicar a l'àrea. Va de l'1 al 5 (de menys a més), no és un percentatge, simplement es tracta de veure si hi vols dedicar molt o poc temps (però si vols fer-ho més concret si que ho pots fer amb percentatges). Aquesta casella demana una especial honestedat. Del que realment desitges dedicar-hi, ni que ho vegis difícil o llunyà. És important saber allò que desitges.
Omple la casella del temps que li dediques actualment. Funciona com l'anterior.
Ara la casella de la diferencia, que calcules mirant quants punts hi ha de diferència entre el temps que hi dediques i el que desitges dedicar-hi.
A continuació una casella sobre quina importància té en la teva vida aquesta àrea (1= poca importància i 3=molta importància). Independentment del temps que hi dediques, aquí l’important es veure quant important és per a tu.
I finalment el total, que aconsegueixes multiplicant el número que et surt amb la diferència pel de la importància. Aquesta xifra et mostra en quines àrees val la pena que posis més atenció perquè són les que consideres més importants i hi ha més necessitat d’ajustar el temps que hi dediques.

Què fer amb tot això? 

Ara tens informació sobre les teves prioritats i sobre el temps que els hi dediques. Només tenir la informació ja t'ajuda em el teu dia a dia, com et deia abans, per relativitzar o valorar les coses. I si vols fer un pas més t'invito a valorar si vols fer algun canvi en la inversió de temps que fas.
Vés pas a pas, si trobes molts canvis que vols fer comença per un de fàcil (per a posar-t'ho fàcil i motivar-te!) i un d'important (buscant passes petites per anar sumant cap al teu objectiu).

Hi ha alguna cosa que no et queda clara o que t'has encallat? Escriu-me a hedy@hedykramer.com 

 

 

Creativitat: font de salut

Tu ets una persona creativa. Com ho sé? Perquè tots els éssers humans tenim aquesta capacitat. Alguns més desenvolupada i d’altres més adormida, alguns més en un àmbit i d’altres més en un altre. Però tots la tenim! 

I potser et preguntes: què té a veure la creativitat amb la salut? Doncs que a l’hora d’afrontar els reptes del dia a dia la creativitat ens ajuda a aconseguir millors resultats. I això implica una major satisfacció amb la vida i repercuteix directament en el nostre estat físic i mental, fent que estiguem més feliços i sans. 

Tots tenim les eines que necessitem per a gestionar (i si cal, sanar) les experiències i emocions que vivim. El que cal molt cops, és aprendre a trobar aquestes eines, que es nodreixen de la pròpia creativitat. 

Potenciar la creativitat, per tant, ens ajuda a trobar millors recursos per a superar les dificultats. 

I què pots fer per a potenciar la creativitat? Mil coses! Escriure, pintar, fer teatre, cantar, ballar... I sobretot jugar. Busca espais i llocs on puguis deixar els prejudicis i les vergonyes fora i on entregar-te a explorar la teva imaginació. I permet-te anar més enllà del que havies imaginat!