Per a conèixer-nos hem de connectar amb la nostra ànima. I per a connectar amb la nostra ànima hem de trobar el silenci.
Però a molts ens costa simplement parar i no fer res més que estar en silenci amb nosaltres mateixos. És en aquests moments quan podem buscar altres recursos per connectar-nos i l'art és una eina magnífica per a fer-ho: escrivint, pintant, ballant, cantant... I també n'hi ha moltes més, com passejar, mirar la naturalesa, banyar-se...
Cada persona i en cada moment de la vida podem tenir un recurs diferent, alguna cosa que ens va especialment bé en aquell moment.
Quin és el teu recurs?
dimecres, 11 de desembre del 2013
divendres, 29 de novembre del 2013
ESTAMOS HECHOS DE MIL PERSONAJES
Vols llegir aquest article en català?
Nuestra vida está llena de personajes que nos han ido calando, que nos han tocado por “bueno o por lo malo” y que se han convertido en parte de nosotros mismos. Personajes populares, de los dibujos, de las noticias, de las peliculas, de nuestra imaginación... En ellos nos hemos sentido reflejados, hemos querido ser cómo ellos abiertamente o a escondidas, nos hemos emocionado o indignado con sus aventuras, nos hemos puesto en su piel.
Ahora nos acompañan y si nos fijamos podemos ver como sacan la cabeza en diferentes situaciones. Quizás cuando sientes que puedes con todo sale Superman, cuando te enfadas sale un gremlin, cuando te sientes pequeña sale Cenicienta, cuando te sientes fuerte sale Popeye... Cada cual tenemos nuestro repertorio particular.
Algunos de estos personajes los mostramos con orgullo, otros los escondemos avergonzados. Pero no seríamos quienes somos sin todos ellos y a todos los hemos escogido porque los necesitábamos por alguna razón.
Y de vez en cuando vale la pena hacer una fiesta interna e invitarlos a todos. Darles la bienvenida de nuevo, abrazarlos, darles las gracias por todo el que han hecho por nosotros. Quizás despedirnos de alguno de ellos y decirles que siempre estarán en nuestro corazón.
Si, de vez en cuando vale la pena apoyarnos entre todos, hacer humo de las tristezas y recordarnos que cualquier noche puede salir el sol.
dijous, 21 de novembre del 2013
CONSTELACIONES FAMILIARES: A quién van dirigidas
Vols veure aquest article en català?
Fes clic aquí.
A quién van dirigidas
Es una técnica que le puede resultar útil a todo el mundo que quiera mirar y sanar aspectos que vive como difíciles en su vida, ya sean familiares, profesionales, de salud, internos o relacionales.
Pero están contraindicadas para personas que han perdido alguien muy recientemente (es necesario dar un espacio para el luto), a personas que vienen queriendo ayudar a otro (sólo podemos trabajar por alguien cuando es un hijo menor, sino es aquella persona la que tiene que venir), y por último los trastornos agudos (no es nada aconsejable utilizarlas cuando una persona está sufriendo una crisis, es necesario que la persona esté centrada cuando viene a realizar la constelación).
Etiquetas:
constelaciones,
familiares,
penedès,
Taller,
vilafranca
diumenge, 17 de novembre del 2013
CONSTELACIONES FAMILIARES VILAFRANCA: dudas y reflexiones frecuentes
Vols veure aquest article en català?
Fes clic aquí.
¿Qué se hace en una constelación?
Se puede asistir a un taller de constelaciones para constelar un tema propio o como representante. Las personas que constelen exponen un aspecto de su vida que les está resultando difícil o doloroso y el resto de participantes del grupo ayudan a esta persona prestándose a representar la situación, actuando cómo si fueran las personas implicadas en la circunstancia.
Para entenderlo más fácilmente pondré un ejemplo. En el caso de una mujer que venga a trabajar un conflicto en su relación de pareja se podría empezar escogiendo una persona del grupo para representar esta mujer y otra persona para representar la pareja. Y según el caso concreto podrían añadirse otras personas que podrían tener relación con este tema: los padres de ella, los hijos, antiguas parejas... Se colocan en el espacio (el uno ante el otro, de lado, de espaldas...) y así vemos como el cliente percibe la relación entre las personas que coloca.
A partir de aquí las personas que actúan como representantes simplemente se dejan llevar por lo que sienten (a veces surgen emociones, ganas de hacer cierto movimiento, de acercarse o alejarse de alguien...). Y van aflorando las dinámicas que se dan entre ellos y que nos ofrecen las pistas para saber hacia donde mirar y que nos van guiando hacia el camino de solución.
divendres, 15 de novembre del 2013
CRISI INTERNA: OPORTUNITAT PER AL CANVI
Quan vivim moments de crisi interna els solem classificar (i per tant
sentir) com a una experiència negativa i desagradable. Són sensacions
que tendim a rebutjar, evitar i contra les quals lluitem. Ens solen
enfrontar a parts de nosaltres que no ens agraden, als nostres monstres,
a les nostres parts ocultes. I al viure-ho des de la foscor no
aprofitem la oportunitat que se’ns està presentant.
Una crisi interna pot venir donada per una situació molt concreta, com
ara la mort d’una persona estimada o la pèrdua de la feina. També pot
aparèixer sense que siguem conscients de que hi hagi un desencadenant
concret. Però en siguem conscients o no sempre existeix un desencadenant
que ens ha col·locat enfront un tema que ens resulta difícil i
dolorós.
Quan això passa hi ha una part de nosaltres mateixos que ens està
demanat ajuda. Una part a la que no mirem ni escoltem però que no per
això deix de ser part de nosaltres. Al rebutjar-la o ignorar-la no ens
desfem d’ella, simplement l’amaguem una mica més. Però si reunim el
valor per mirar-la als ulls podem donar-nos compte de què necessitem per
a sanar aquesta dificultat i donar-li un lloc en la nostra vida. Fent
això transformem la nostra dificultat en un recurs que ens transforma i
ens fa créixer. El monstre s’ha tornat amic.
dijous, 24 d’octubre del 2013
MIRAR ENFORA, MIRAR ENDINS
Mira al teu voltant. Dóna’t uns instants per mirar allò què et rodeja abans de seguir llegint. I ara nota què et fa sentir allò que veus. Quines sensacions et venen? Quins pensaments? I sobretot quines emocions?
Aquest senzill exercici et dóna molta informació sobre com estàs internament. Has sentit alegria, tristesa, por, ràbia, serenitat...? Allò que has sentit es un reflex de com et sents en aquest moment de la teva vida. I es que com molts cops hem escoltat, veiem el món des de la perspectiva del nostre estat d’ànim i de la nostra història personal, com si portéssim unes ulleres que ens marquen els colors i les formes que veiem. Has notat que els dies que t’aixeques alegre passen moltes més coses agradables que els dies que t’aixeques amb mal peu?
Donant-nos compte d’això obrim un món de possibilitats. Podem accedir fàcilment al nostre món intern només observant com veiem el món que ens rodeja. I des d’aquí preguntar-nos “Es així com vull viure aquest dia?”. Pots escollir com veus, i per tant com vius, cada instant de la teva vida. I això no significa negar la realitat o negar el dolor. Significa que pots triar viure cada situació de la millor manera per a tu.
Aquest senzill exercici et dóna molta informació sobre com estàs internament. Has sentit alegria, tristesa, por, ràbia, serenitat...? Allò que has sentit es un reflex de com et sents en aquest moment de la teva vida. I es que com molts cops hem escoltat, veiem el món des de la perspectiva del nostre estat d’ànim i de la nostra història personal, com si portéssim unes ulleres que ens marquen els colors i les formes que veiem. Has notat que els dies que t’aixeques alegre passen moltes més coses agradables que els dies que t’aixeques amb mal peu?
Donant-nos compte d’això obrim un món de possibilitats. Podem accedir fàcilment al nostre món intern només observant com veiem el món que ens rodeja. I des d’aquí preguntar-nos “Es així com vull viure aquest dia?”. Pots escollir com veus, i per tant com vius, cada instant de la teva vida. I això no significa negar la realitat o negar el dolor. Significa que pots triar viure cada situació de la millor manera per a tu.
dimecres, 4 de setembre del 2013
Fer de la teva vida la teva il·lusió
En moments d’incertesa econòmica moltes persones ens veiem expulsades de la nostra zona de confort, aquell espai mental en el que ens sentim segurs. Ens comencen a preocupar coses noves i ens veiem obligats a renunciar a coses que teníem molt assumides.
És en aquests moments moltes persones ens descobrim preocupant-nos per aspectes bàsics de la vida i alhora creix una inquietud interna que ens impulsa a buscar una vida diferent, més acord amb els nostres desitjos i molts cops aparentment insegura a nivell econòmic.
Així doncs, molts de nosaltres ens trobem debatent-nos entre allò que desitgem i allò que creiem que s’ha de fer. Cap a on decantar-nos? Què es el millor? Malauradament o per sort, no hi ha una resposta única, i cadascú tenim la nostra pròpia, tot i que a vegades ens costa trobar-la. Per a escollir els nostres passos la nostra millor eina es escoltar-nos, dedicar-nos temps a sentir què es el que realment volem i com ho volem. Alguns es descobreixen fent un canvi de vida radical, altres decideixen quedar-se amb el que tenen i molts d’altres busquen l’equilibri per a caminar cap als seus desitjos poc a poc, conservant la seguretat.
En qualsevol cas l’important es continuar caminant sempre en direcció a allò que desitgem per la nostra vida, cadascú a la nostra manera i al nostre ritme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





