CRISI INTERNA: OPORTUNITAT PER AL CANVI

Quan vivim moments de crisi interna els solem classificar (i per tant sentir) com a una experiència negativa i desagradable. Són sensacions que tendim a rebutjar, evitar i contra les quals lluitem. Ens solen enfrontar a parts de nosaltres que no ens agraden, als nostres monstres, a les nostres parts ocultes. I al viure-ho des de la foscor no aprofitem la oportunitat que se’ns està presentant. 

 

 

Una crisi interna pot venir donada per una situació molt concreta, com ara la mort d’una persona estimada o la pèrdua de la feina. També pot aparèixer sense que siguem conscients de que hi hagi un desencadenant concret. Però en siguem conscients o no sempre existeix un desencadenant que ens ha col·locat enfront un tema que ens resulta difícil i dolorós. 

Quan això passa hi ha una part de nosaltres mateixos que ens està demanat ajuda. Una part a la que no mirem ni escoltem però que no per això deix de ser part de nosaltres. Al rebutjar-la o ignorar-la no ens desfem d’ella, simplement l’amaguem una mica més. Però si reunim el valor per mirar-la als ulls podem donar-nos compte de què necessitem per a sanar aquesta dificultat i donar-li un lloc en la nostra vida. Fent això transformem la nostra dificultat en un recurs que ens transforma i ens fa créixer. El monstre s’ha tornat amic.

 

MIRAR ENFORA, MIRAR ENDINS

Mira al teu voltant. Dóna’t uns instants per mirar allò què et rodeja abans de seguir llegint. I ara nota què et fa sentir allò que veus. Quines sensacions et venen? Quins pensaments? I sobretot quines emocions?
Aquest senzill exercici et dóna molta informació sobre com estàs internament. Has sentit alegria, tristesa, por, ràbia, serenitat...? Allò que has sentit es un reflex de com et sents en aquest moment de la teva vida. I es que com molts cops hem escoltat, veiem el món des de la perspectiva del nostre estat d’ànim i de la nostra història personal, com si portéssim unes ulleres que ens marquen els colors i les formes que veiem. Has notat que els dies que t’aixeques alegre passen moltes més coses agradables que els dies que t’aixeques amb mal peu?

Donant-nos compte d’això obrim un món de possibilitats. Podem accedir fàcilment al nostre món intern només observant com veiem el món que ens rodeja. I des d’aquí preguntar-nos “Es així com vull viure aquest dia?”. Pots escollir com veus, i per tant com vius, cada instant de la teva vida. I això no significa negar la realitat o negar el dolor. Significa que pots triar viure cada situació de la millor manera per a tu.

Fer de la teva vida la teva il·lusió

En moments d’incertesa econòmica moltes persones ens veiem expulsades de la nostra zona de confort, aquell espai mental en el que ens sentim segurs. Ens comencen a preocupar coses noves i ens veiem obligats a renunciar a coses que teníem molt assumides. 

És en aquests moments moltes persones ens descobrim preocupant-nos per aspectes bàsics de la vida i alhora creix una inquietud interna que ens impulsa a buscar una vida diferent, més acord amb els nostres desitjos i molts cops aparentment insegura a nivell econòmic. 

Així doncs, molts de nosaltres ens trobem debatent-nos entre allò que desitgem i allò que creiem que s’ha de fer. Cap a on decantar-nos? Què es el millor? Malauradament o per sort, no hi ha una resposta única, i cadascú tenim la nostra pròpia, tot i que a vegades ens costa trobar-la. Per a escollir els nostres passos la nostra millor eina es escoltar-nos, dedicar-nos temps a sentir què es el que realment volem i com ho volem. Alguns es descobreixen fent un canvi de vida radical, altres decideixen quedar-se amb el que tenen i molts d’altres busquen l’equilibri per a caminar cap als seus desitjos poc a poc, conservant la seguretat. 

En qualsevol cas l’important es continuar caminant sempre en direcció a allò que desitgem per la nostra vida, cadascú a la nostra manera i al nostre ritme. 

TEATRE TERAPÈUTIC: teatre que transforma

El teatre es una eina que ens permet ser allò que no ens atrevim a ser a la vida real. El teatre terapèutic ens acompanya en aquesta experiència de provar més enllà del que ens concedim normalment, desenvolupant les nostres capacitats i oferint-nos suport i ajuda en les nostres dificultats. Els exercicis teatrals conformen un mètode d’aprenentatge i de creixement personal molt poderós ja que ens permet submergir-nos en una experiència molt real però en un espai segur i recolzats pel grup i el terapeuta. Així podem provar coses noves, anar més enllà dels límits que ens marquem, explorar qui som més enllà del que mostrem i descobrir els nostres personatges interns, potenciant els que ens ajuden i sanant els que ens donen malestar. Així assolim capacitats que no coneixíem de nosaltres mateixos, impulsant el pensament creatiu i fomentant un estat de major satisfacció i felicitat tant personal com professional.

 

Els tallers es realitzen en un ambient lúdic, amb humor i alhora respectuós, mitjançant jocs teatrals, improvisacions, contes, màscares, personatges, guions, clown i molt més.

En definitiva el teatre terapèutic es un espai on crear, divertir-nos, i jugar a ser qualsevol cosa, inclús nosaltres mateixos/es!

LA MIRADA DE LA VIDA

Ahir vaig assistir a un taller de constel·lacions familiars. 

I en una de les constel·lacions vaig tenir la sort de representar a la vida. Havia fet de vida altres cops i sempre m'havia emocionat, però aquest cop em va obrir una porta nova, em va oferir una preciosa part de la seva saviesa.

No sé si sabré explicar el que vaig viure, he estat buscant les paraules i no les acabo de trobar. Així que ho faré el millor que pugui.

Enmig d'una tempesta d'emocions, de tristesa, de dolor i també de molt d'amor esperant que li obrissin les portes, estava la vida tranquil·la, serena, feliç. Veia el dolor al meu voltant i no podia deixar de somriure. Com a Hedy pensava "s’enfadaran amb mi, tothom pateix i jo tant contenta". Però com a vida simplement no podia deixar de somriure, no podia deixar d'estar alegre. Així que vaig decidir entregar-me a aquesta experiència, la vida es molt més sàvia que jo!

I llavors vaig sentir la certesa de la vida. Sabia, sense cap mena de dubte, que aquella família caminaven cap a la pau, eren ja en pau. Que tot allò que vèiem des de fora era simplement un estat, un núvol passatger. I que tot i que per a la família era de gran importància, en veritat no ho era, perquè sota aquell estat hi havia la seva essència, l’amor que es tenien, que es molt més gran. Podien tardar uns segons, unes hores o uns anys a donar-se’n compte, però ja ho tenien tot.

Simplement vaig esperar somrient fins que es van obrir les portes entre ells i van poder, de nou, connectar amb qui vertaderament són: éssers de pau.

Moltes gràcies família per haver-me fet aquest regal. Moltes gràcies vida per haver-me deixat assaborir la teva saviesa. Perquè ara sé que tal com es compleix això per aquesta família, es compleix per a tots els éssers que habitem la terra :)

CUENTOS QUE INSPIRAN: El joven, el gurú y el pájaro

Los cuentos nos ofrecen su sabiduría de manera sutil, actuando como por arte de magia en nuestro corazón, abriendo nuevos espacios internos con la suavidad de las metáforas. 

Hace tiempo leí un cuento que me caló hondo y me ha acompañado desde entonces. Lo comparto con las preguntas que me sugiere y con el deseo de que os inspire. 

“El joven, el gurú y el pájaro Hace mucho tiempo, en la India, un joven se aproximó a un grupo de gente que estaba escuchando las enseñanzas de un gurú muy famoso. 

El joven llevaba un pájaro vivo entre sus manos y dijo al gurú: 

– Hombre sabio, tú que lo sabes todo, dime: el pájaro que tengo en las manos, ¿está vivo o muerto? 

El joven pensaba hacia sus adentros: «Si dice que está muerto, abriré las manos y mostraré delante de todo el mundo que el gurú se ha equivocado. Y si dice que está vivo, lo aplastaré y abriré las manos para mostrar también que se ha equivocado». 

El gurú hizo un silencio y respondió: 

– Busca en tu interior. El pájaro está como tú desees que esté.” 

¿Qué parte de ti es el pájaro? 

Y ¿qué quieres hacer con tu pájaro?

CONSTEL•LACIONS FAMILIARS: FELICITAT QUE ROMAN

Les constel·lacions familiars són una teràpia breu que escenifica una dificultat, ajudant a veure-la amb perspectiva i donant-li major claredat, identificant allò que fa que es mantingui i obrint camins de solució.

Són una eina útil per a aquelles persones que tenen un assumpte que els fa sentir malestar a nivell familiar, professional o relacional. Es miren els vincles que envolten el tema que es treballa per a observar allò que dificulta el creixement i la felicitat de la persona, per a que es pugui orientar cap a la seva salut psíquica i física.

Es pot treballar a nivell individual o en grup. Si es treballa en una teràpia individual s’utilitzen objectes que representen a les persones i aspectes implicats en el tema a tractar i el client o clienta actua com a part activa del procés. Si es fa en grup, la resta d’assistents escenifiquen les parts implicades i el client o clienta està com a observador actiu. En ambdós casos es veu quina dinàmica s’ha creat i es promouen moviments dirigits cap a la solució. 

Les constel·lacions ens ofereixen una manera d’acostar-nos a la salut plena, a la felicitat que roman. I ho fan obrint el nostre cor a tot allò que som, el que ens passa i el que ens rodeja. Dient SI a la vida.