Darrere cada una de les decisions que prenem hi ha unes creences que ens condicionen i que marquen el rumb de la nostra vida. Creences que venen de la nostra família i també de les experiències que hem viscut al llarg de la nostra història.
És difícil a vegades donar-nos compte de si decidim lliurement o no, ja que algunes de les idees estan tant incrustades i/o automatitzades que ni ens en donem compte. Però si ens hi anem fixant podem percebre un malestar i una falta d’il·lusió que marca aquelles decisions que no estan en sintonia amb el que nosaltres volem.
Quan ens donem compte de les coses que fem a contracor apareix molts cops la voluntat de canviar això. Però malauradament molts cops resulta difícil i apareixen pors, mandra, excuses, autoenganys... I sota tot això hi ha una forta culpabilitat. La culpabilitat que ens diu que no estem fent allò correcte, allò que creiem que la nostra família o la societat voldria de nosaltres.
Aquesta culpabilitat i totes les emocions que comporta són les causants de que molts decidim no ser lliures. És un acte de valentia sostenir la culpabilitat. És dir a tothom (inclosos nosaltres mateixos) que la nostra opinió és vàlida i mereixedora de respecte.
Però saps què? Les teves decisions són les millors decisions que pots prendre.
La culpabilitat es converteix en una companya de viatge que ens ajuda a sentir si seguim el nostre propi camí, és un indicador fantàstic. I a mesura que anem agafant la nostra llibertat la culpabilitat perd poder i s’acaba convertint en unes pessigolletes a l’estómac.
Estàs disposat/da a pagar el preu per ser lliure?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada