Quan els infants arriben al món entren a formar part d’una
família i, com fem tots els ésser humans, busquen l’amor i l’acceptació de la
seva família. En un nivell profund la seguiran buscant al llarg de tota la seva
vida.
Però dins de cada família hi ha normes i creences a complir
per a aconseguir aquesta acceptació. Estan molt arrelades i venen de
generacions enrere, d’algunes ni tan sols en som conscients. Tots les rebem
dels nostres pares i les transmetem als nostres fills. Com a pares intentem
canviar aquelles que no volem per als nostres infants, però això ens col·loca
en un lloc de confrontació interna, ja que significa anar “en contra” de la
nostra família. I anar en contra significa sentir la culpa de la traïció i el
perill del rebuig i de que deixin d’estimar-nos. És en aquest moment quan
molts, inconscientment decidim no trencar les normes i sols les modifiquem
superficialment. Per tant, tot i que aparentment estem oferint una nova opció
als nostres fills, els hi seguim transmetent el vell missatge.
Pot sonar dur i potser penses que tu no ho faries mai això
als teus fills. Però aquesta informació es part essencial de la família, dels
éssers humans. Les creences i les normes en conformen com a comunitat i ens ajuden
a viure. I la necessitat de pertànyer a un grup ve donada per l’instint de
supervivència, necessitem al grup per a viure. Així que internament acatarem
les normes per a seguir vivint. Aquestes normes es van formant al llarg de la
història familiar, conformades per les experiències i vivències dels membres.
Per exemple, quan en una família hi ha molts homes que tenen relacions
extramatrimonials, les dones poden començar a creure que no es pot confiar en
els homes i que aquests sempre són traïdors. Les noves generacions de dones
rebran aquest missatge i ho tindran molt més difícil per a confiar en els
homes.
No hi ha filtres entre pares i fills, tota la informació
passa d’uns als altres sense necessitat de paraules i molts cops sense ni tan
sols passar per la consciència. Si vols veure-ho amb més claredat pots assistir
a un taller de constel·lacions familiars, és una tècnica molt útil per a veure
aquests patrons.
Davant d’això la nostra millor opció es obrir els ulls per a
fer-ho conscient i alhora acceptar aquesta realitat sabent que no hi ha culpes.
No podem deixar el camí net i polit per a que els nostres fills no tinguin cap
dificultat, es impossible. Així que deixem estar la culpabilitat si hi és. I
avancem pas a pas.
Sí que els hi podem fer el camí més fàcil. I ho podem fer fent-lo
més fàcil per a nosaltres. Es a dir, donar-nos a nosaltres mateixos/es el que
els hi volem donar als nostres infants. Mirar-nos per a que vegin que tenen
dret a mirar-se, cuidar-nos per a que vegin que tenen dret a cuidar-se,
perdonar-nos per a que vegin que tenen dret a perdonar-se, jugant per a que
vegin que tenen dret a jugar, equivocant-nos per a que vegin que tenen dret a
equivocar-se... Estimant-nos per a que vegin que tenen dret a estimar-se.
Podem canviar aquestes creences i patrons, podem transitar la
por a ser exclosos i trobar el nostre propi camí. Ho podem fer i seguir
pertanyent a la nostra família. Per a fer-ho necessitem humilitat, valentia i
respecte. I donar-nos a nosaltres i a la nostra família el temps que necessitem
per a fer aquest procés, sense presses, sense judicis. Només honrant el passat
familiar podem fer-nos lliures i avançar.
