Dia rere dia m’arriben missatges sobre el “mal” que hi ha en
aquest món. Notícies sobre morts, guerres, tortures... Imatges d’animals
maltractats, obligats a viure una vida de pena per a ser matats sense pietat...
Relats de dones que han sentit les pitjors sensacions que es poden imaginar...
Experiències d’infants abandonats, rebutjats...
Molts cops tanco l’entrada a tots aquests missatges, molts
cops no deixo que se m’acostin.
Però de tant en tant m’agafen amb les defenses baixes i van directes
al cor. I em connecten amb el dolor profund, la tristesa profunda. I em
pregunto com viure en un món així.
Com viure en un món on maltractem i assassinem persones i
animals per milers cada dia?
La veritat es que no ho sé...
Per això em dedico al que em dedico. Perquè quan connecto
profundament amb el cor de les persones (i amb el meu) veig la bellesa de la
vida i puc acceptar el destí de tots els éssers. I això m’ajuda a viure. I m’ajuda
a viure feliç.
Així que us dono les gràcies a tots aquells i aquelles que
assistiu a tallers i/o que veniu a fer treball individual amb mi. Gràcies
perquè quan us acompanyo en el vostre camí també m’acompanyo en el meu. I
gràcies perquè quan em connecto amb vosaltres connecto amb l’amor
incondicional.
I des de l’amor incondicional puc posar el meu gra de sorra en
fer d’aquest món un lloc més feliç.